Dues inteses hores varen passar a una velocitat de vertigen amb Cornella i Broglia; va ser una exposisió en format TED, molt dinàmica, i amb poc temps per desconnectar: és impossible fer-ho tenint al davant aquests dos monstres! Moltes coses són les que em fascinen de Cornella, però la que més és la capacitat d'aglutinar i endreçar un munt d'informació al voltant d'un tema que, a priori, no és la seva especialitat; però la pregunta és: quina és la seva especialitat?
L'exposició es va dividir en 10 punts, el que ells van anomenar: Un recorregut per les noves idees i conceptes en educació.
Vaig a intentar fer un breu resum, fet complicat, de cada un dels 10 punts (podeu consultar el link on posa UpDate Educació), apuntant les webs i projectes més interessants sobre les que varen parlar. En el punt 9, es on Cornella va resumir les noves idees.
La Consellera hi va ser present. El missatge haurà arribat a la Conselleria d'Ensenyament? Esperem que així sia.
- Per què als nens (ni a ningú) no els agrada l'escola?
Després d'algunes nocions de neurologia, va valorar molt positivament el fet que ja "sabem" com aprenem, i per tant, hauria de tenir un impacte en l'educació.
Algú ha fet la prova de donar a un nen català una joguina amb les instruccions en coreà (i també amb imatges)? El nen l'acaba! Cornella ho va provar, i és més, el nen va modificar el resultat original!
Hem de dissenyar l'educació per a fer pensar a l'estudiant sobre el significat del què s'ensenya.
El greu problema de l'educació el va anomenar amb un factor: el factor PQS ("¿Pa Que Sirve?").
Cal que els estudiants: practiquin, experimentin, fallin i connectin.
Interessant experiment: a partir d'un artefacte inventat pel professor (i que no serveix per a res) , el mostra a un grup d'estudiants i explica com funciona; en un altre grup els deixa sols i en un altre el professor estar a l'aula sense dir res. Les conclusions a les que arriben els diferents grups són molt diferents: el primer estan totalment condicionats per l'explicació del professor; el segon és el més creatiu, i el tercer, el resultat del per a què serveix, és un entremig dels altres dos.
No es pot obligar a ningú a esforçar-se si no vol, no hi ha cap "aspirina" que ho solucioni, i això sovint ni pares ni professors ho entenen.
Com es pot fer que s'esforcin? Els experts diuen que l'esforç i la motivació estan lligats a RESOLDRE PROBLEMES. ( http://howeverythingworks.org/HTW4eBI.html , com explicar física relacionant amb el nostre dia a dia).
Donem reptes reals als nostes alumnes i ens trobarem sorpreses com aquestes:
CAL QUE ELS NOSTRES ALUMNES RESOLGUIN PROBLEMES!
2. Mercat planetari del talent
El talent està present a tot el planeta, i per tant, en l'actualitat no hi ha cap institució universitària que estigui tancant les seves portes. La permeabilitat serà cada vegada més present en aquest món.
Cal anar als USA a estudiar en universitats de prestigi? No. Actualment podem trobar seus d'universitats com la de Nova York a Abu Dhabi (
http://nyuad.nyu.edu/) .
La xarxa i la globalització ha provocat que les universitats hagin d'anar a buscar el talent, hagin de sortir del seu cau. A la xarxa podem trobar les millors classes magistrals del MIT o de Harvard.
I també ha apargeut el MITx, plataforma on-line del MIT, on també donen titulacions (
http://mitx.mit.edu/)
i accedir-hi.
També l'Antonella en aquest apartat ens va parlar de la proliferació d'universitats for-profit com per exemple http://www.kaplan.com/ o http://www.devry.edu/
La Xina realitza un dels rànkings més importants d'universitats. Ells també volen estar en el centre de l'ensenyament del món. El govern està incentivant perquè els talents xinesos que estan voltant pel món, tornin cap a la Xina a desenvolupar el seu coneixement. Actualment, i després dels USA, la Xina és el país que importa més estudiants de tot el món.
En el món hi ha noves nacions que volen tenir protagonisme en aquest mercat del talent.
3. PBL: problem-based learning (també project-based learning): el futur?
Per qui no conegui què és PBL o ABP, només cal mirar House i ho entendrà: el model està inspirat en el camp de la medicina, a partir d'un problema, analitzar la informació que sabem i la que no sabem, compartir-ho amb un equip multidisciplinar i poder donar una o múltiples solucions. La clau: el procés, no el resultat. El problema és l'excusa per l'aprenentatge!
Treballant amb ABP, desenvolupem totes les habilitats necessàries per a resoldre problemes complexes del present i del futur. Els problemes que hauran de resoldre els nostres joves no són de matemàtiques o de llengüés o de socials, sinó que són multidisciplinars. I si els nostres alumnes no saben comunicar, defensar teories, escoltar als altres, acceptar decisions conjuntes, ... no podran adaptar-se a les noves situacions de cada dia.
Cal que a les escoles es treballi per projectes o per ABP. Hi ha molts centres que ho estan fent i els resultats són bons. Els recursos no poden ser l'excusa per no desenvolupar projectes; alguns dels centres que hi ha a continuació són de titularitat pública, amb alumnes amb risc d'exclusió social:
http://www.bie.org/ (Alfred Solis, és un alt executiu que ha tornat a l'escola per retornar tot allò que ha après en el món de l'empresa. És un fet cada vegada més freqüent.)
La NASA llença reptes per tal que els alumnes hi participin, no és motivador això per un alumne? Mireu
http://quest.nasa.gov/
Però no només es fan projectes en el món; també a Catalunya:
Els reptes movilitzen energies i posen en funcionament els equips:
4. No a la universitat
Ens calen tants llicenciats o graduats? A Harvard es comencen a aixecar dels seients per abandonar les classes, a Sillicon Valley es contracten artistes, comencen a sortir articles sobre la no necessitat d'estudiar a la universitat,... què està passant? És possible l'excel.lència sense ella?
http://www.uncollege.org/
És possible no tenir títols, però sí el coneixement: tal com ja s'ha parlat en el Mercat Planetari del Talent, pots tenir les millors classes magistrals de qualsevol universitat per la xarxa: qui no vol tenir coneixement és perquè no vol.
Ken Robinson en el seu llibre El Elemento ja feia esment en aquest concepte: el coneixement no només està a la universitat.
5.Aprenentatge integratiu
No ens hem de quedar només amb els dos hemisferis del cervell. Hem d'educar per les habilitats del futur. I quines són les habilitats del futur?
Aquí les teniu resumides:
1) Sense Making:
Ability to determine the deeper meaning or significance of what is being expressed.
2) Social Intelligence:
Ability to connect with others in a deep and direct way, to sense and
stimulate reactions and desired interactions.
3) Novel & adaptive thinking:
Proficiency at thinking and coming up with solutions and responses beyond that which is rote or rule based.
4) Cross – Cultural competency:
Ability to operate in different cultural settings
5) Computational thinking:Ability to translate vast amounts of data into abstract concepts and to understand data-based reasoning.
6) New media literacy:
Ability
to critically assess and develop content that uses new media forms, and
to leverage these media for persuasive communication.
7) Trans-disciplinary:
Literacy in, and ability to understand concepts across multiple disciplines.
8) Design mindset:
Ability to represent and develop tasks and work processes for desired outcome.
9) Cognitive load management:
Ability
to discriminate and filter information for importance, and
to understand how to maximize cognitive functioning using a variety of
tools and techniques.
10) Virtual collaboration:
Ability to work productively, drive engagement, and demonstrate presence as a member of virtual team.
Algunes universitats han començat a experimentar en l'aprenentatge col.laboratiu. http://www.rotman.utoronto.ca/
Interessant llibre al voltant del concepte: Teach like your hair's on fire: the methods and madness inside room 56 de Rafe Squith
Hi ha webs que ens poden facilitar aquests aprenentatges integratius:
No tenim recursos?
Cap problema: crowdfunding és la solució
I també cal utlitzar la imaginació! Es tracta de treure la punta al llapis i mobilitzar el que ja tenim
Cada vegada més els recursos vindran per aquestes microdonacions!
6. KIPP i les seves germanes
La innovació i l'experimentació en educació en els USA està portada a terme per les charter school públiques. Les escoles en barris marginals han hagut d'innovar i experimentar per poder donar eines en els alumnes per fer-los competents i poder educar-los "for succes in college and in life".
Es destaca el programa KIPP (
http://www.kipp.org/). El gran objectiu és que aquests nois i noies vagin a l'escola per aprendre alguna cosa útil. Però les escoles han hagut de canviar i s'han hagut d'adaptar a les malmeses famílies. Cal facilitar l'anada a l'escola: horaris diferents, vacances diferents, matèries diferents, projectes, reptes ,... Els pares accepten que l'escola entri en la vida familiar, ja que això els serà de gran profit pel futur dels seus fills. El compromís de tots els agents es documenta per escrit amb un contracte que signen: família, alumne i escola.
Altres exemples:
I tots són escoles públiques!
7. Cada persona, una història d'aprenentatge. La fi de l'educació industrialitzada.
Innovar des de dins és molt difícil, i això fa que sovint la innovació vingui des de fora, ja que quan estem dins els límits ens els posem nosaltres mateixos i això no ens fa avançar. El mateix sistema no ens deixa canviar! La lectura de Disrupting class, de Clayton Christensen, ens pot ajudar.
No es pot continuar amb la mateixa organització escolar que va servir per la industrialització: necessitem estructures diferents perquè la societat ha canviat. Ens cal molt menys temps per arribar a comprendre conceptes que abans hi dedicàvem una vida sencera!
No es pot generalitzar l'educació, cada alumne té la seva pròpia manera d'aprendre, i per tant, la tecnologia digital ens ha de permetre un ensenyament personalitzat. Interactuem de manera diferent que a l'era de la industrialització, i això fa que el sistema educatiu ha de canviar.
Quan MIT i Harvard, decideixen llançar els cursos on-line (
http://www.edxonline.org/), de cop i volta, l'objectiu és arribar a 1.000 mil.lions de persones, objectiu impossible d'arribar si només tinguessin en compte les parets de les seves universitats. I tot això, sense perdre prestigi!
Que els estudiants puguin tenir un ordinador per a ells implica que podem personalitzar el seu aprenentatge, però compte: no vol dir que hagin de treballar soln, tot el contrari. Les noves maneres d'interactuar que tenim a la societat, ha de provocar que els nostres alumnes també aprenguin a actuar en xarxa.
Les TIC permet l'aprenentatge en xarxa i personalitzat:
Però hi ha una pregunta: estan les noves tecnologies tendint a paquetitzar l'educació, i per tant, anem cap a un aprenentatge individual i no cooperatiu? No hauria de ser així.
Estem a l'era dels "makers", nens que fan, gent que fa,... :
Webs que ens ajuden a descobrir com els nens aprenen millor si ho fan al seu ritme:
8. Aprenentatge P2P
Què ens diu a "El maestro ignorante" en Jacques Rancière ? Tothom pot aprendre de tothom.
I cada vegada més, també el microcrèdit estarà vigent en l'educació, com per exemple,
KIVA
I perquè no vendre un Màster a través de Groupon? Doncs ja s'està fent...
9. Una equació bàsica per a l'educació: OPDS (One-to-one, based on Projects, Doing and not reading, Social impact)
Doncs en aquest punt es parla sobre les grans línies a seguir. Quines són aquesta línies? Què hauria de tenir en compte el sistema educatiu? :
1. El sistema educatiu ha de continuar donant
igualtat d'oportunitats i aquest element és bàsic. Hi ha molt talent que s'està perdent arreu del món perquè no arriben les oportunitats per tothom. Iniciatives com la de
http://www.worldreader.org/ la de portar 1000000 d'e-books a l'Àfrica és meravellosa.
2.
Educació Personalitzada: No es tracta de treballar sol, les TIC, en alguns casos, és el que ha provocat, i per tant, cal canviar-ho. Cada alumne ha d'aprendre al seu ritme i tenim eines que ens hi poden ajudar (que ja s'han anat comentant).
Els resultats no són importants, sinó el procés. Els exàmens medeixen el que no saps. Si els estudiants tenen reptes, podrem avaluar el procés.
Ken Robinson ho explica molt bé a
The Element.
3. Cal una educació
basada en projectes, en problemes (mirar la pel.lícula
http://www.21foundation.com/).
4. Els nostres alumnes són "
makers" , aprenen millor fent que no pas llegint o interpretant.
5. Si preguntem als nostres alumnes què els preocupa del que ens envolta, ens sorprendran. És molt important que vegin revertit el seu aprenentatge en el seu entorn. L'i
mpacte social del que han fet els hi és gratificant.
6. Cal deixar
experimentar als col.lectius que estan al voltant de l'educació dels nostres joves; els
entorns d'aprenentatge van més enllà de les escoles: les escoles no tenen l'exclusivitat del coneixement.
Les coses que fins ara semblaven que funcionaven ho deixaran de fer, i no ens serviran per un futur que ja està aquí.
L'educació no té la finalitat que els alumnes siguin feliços sinó en trobar sentit a les coses.
Tal com diu Fernando Alberca, ens hem de centrar en el perquè i el per a què hem d'ensenyar.
Som animals socials: només podem educar quan estimem a algú.
10. Models de productivitat universitària
Acaba l'Update l'Antonella, dient que quan s'analitzen factors de productivitat a les universitats, es treballen indicadors que a la llarga seran perjudicials pels alumnes. S'ha de potenciar l'ús de paràmetres qualitatius, sinó perdrem precisament la qualitat dels centres.
És molt llarg el post, ho reconec, però van donar tants recursos que sap greu que no quedin recollits (i els que m'he deixat...)
Una plaer, una vegada més, escoltar l'Alfons Cornella, acompanyat de l'Antonella Broglia.
