Com es poden trobar oportunitats de negoci?

La història del supervivents dels Andes sempre m'ha frepat. És una història d'emprenedors, claríssimament! 

Tornant a veure la pel.lícula amb els meus alumnes de "Comunicació i Societat" per enèssima vegada (per mi), rellegint l'entrevista que li varem fer en el Javier i també les converses per mail amb el Tintín, i tot això lligant-ho amb el Màster que estic fent aquest curs, me n'adonc que hi ha un moment clau a la pel.lícula que ens plasma extraordinàriament bé, com convertir una crisi, una desgràcia, una necessitat  en el cas dels protagonistes de la història, en una oportunitat. També és un bon moment per observar quines són les habilitats per ser un bon líder: Antonio, el capità de l'equip i autoproclamat líder, no sap com comunicar a la resta de companys que els han deixat de buscar. Nando converteix aquest fet en una oportunitat: ho comunica a la resta amb una tranquil.litat i unes fantàstiques habilitats socials. I també aprofita per introduir un debat en el grup: hem de menjar. 

L'escena  també serveix per observar com interiortizen un canvi tant profund, com és el de menjar carn humana; aquests joves catòlics de famílies benestants, mai s'haguessin pensat patir una vivència tant profunda com aquesta.  L'exercici d'autoconvenciment, de canviar la cultura, que van realitzar els joves, és molt similar al que succeeix en una empresa quan s'han d'incorporar elements innovadors: les retiscències d'alguns, els indiferents, els que accepten la proposta, ... Els canvis, habitualment, mai agraden.

Interessant fragment (està en anglès)!

Noves tendències en Màrketing

Campanya O.B.

http://www.obtampons.ca/apology

Ser creatiu sempre és ser innovador?

Hem iniciat Operacions en el Màster!

Aquest dissabte varem començar el Mòdul d'Operacions en el Màster. D'entrada, jo que començo a ser gran i que el meu pas per la UB va ser fa molts anys, em vaig haver de posar el dia del que volia dir Operacions, de fet el Pere Calviño ens ho va explicar molt bé el dia de la presentació del Mòdul.

Ens va visitar el Doctor Jorge Grande.  Prèviament a la sessió havíem d'haver treballat un cas que el Jorge havia viscut de primera mà: el cas Caprolactonas. Quan en el desembre ens varem reunir l'equip de treball i varem mesurar la feina que havíem de fer, la cosa pintava negra... Però quan ens hi varem posar de ple durant aquesta setmana passada, no és que pintés negre és que ens semblava horrorós!!!! Havíem de  llegir el document que es va donar als possibles compradors de Caprolactonas:  una presentació, on hi havia barrejat monòmers, polyoles, termoplàstics, ... amb logística, producció,... decisions.... Se'm va fer molt, molt feixuc llegir-ho, tenia la sensació que no entenia res: el llenguatge,  el vocabulari,... Malgrat tot, la feina es va fer i el dissabte ens esperava la primera sessió amb el Jorge.

Doncs la veritat és que vaig tenir una grata sorpresa. Primer de tot, pel propi Jorge: quin currículum!!! És d'aquells que impressiona, no només per aspectes acadèmics, sinó per l'experiència professional en la indústria química.

En segon lloc, per la capacitat de comunicació que tenia. Un dels molts aspectes que falla en el nostre sistema educatiu és que no eduquem per la comunicació oral: no s'entén com això és així, ja que la nostra vida gira al voltant de la capacitat que tenim de comunicar-nos amb la resta de la societat: per anar a comprar, per conèixer persones, per aconseguir un lloc de treball, per vendre la teva empresa, per viure en família, per reclamar una nota, per defensar els teus drets,... 

En tercer lloc, quina capacitat de síntesi i encara una altra, la quarta,  la capacitat de llegir entre línies, ay!!! que aquesta també falla molt en el nostre sistema educatiu. Bé, falla perquè el nostre sistema és unidireccional: del professor a l'alumne, però poques vegades  funciona al revés. No eduquem perquè els nostres alumnes siguin crítics,  puguin pensar diferent, puguin veure una miqueta més enllà del que tenen al davant.

En cinquè lloc, la planificació de la classe, tenia un objectiu i el va complir, sorprenentment!

Malgrat no ser un emprenedor, tal com ho tenim entès en aquest país, tenia totes les habilitats i les actituds dels emprenedors. Per tant, és un emprenedor? Sí, està clar que sí.  El Jorge ha engegat projectes dins de les empreses en que ha treballat, i això també és emprenedoria, però s'anomena intraemprenedoria, molt menys coneguda i reconeguda que l'emprenedoria.  Ja anirà sortint el concepte més endavant.

I encara voldria afegir una darrera cosa del Jorge: la importància que li va donar a les emocions, en el sentit que fem el que fem a la nostra vida, decidim el que decidim, actuem com actuem, no hem d'oblidar mai les nostres emocions ja que sinó ens estarem traint a nosaltres mateixos.

Josef Ajram al Tecnocampus

 


Ahir es va celebrar  l'acte de Graduació dels alumnes de l'EUM que van acabar en el curs 2010-2011. La sala feia goig: familiars, alumnes, autoritats, sponsors, ... omplien de gom a gom el Centre de Congressos del Tecnocampus. El padrí d'aquesta promoció va ser Josef Ajram, el qual va fer una petita xerrada, en un format molt similar a una "Pecha-Kucha" i de la qual en vull fer una breu referència.

La veritat és que en actes com aquests, que solen ser llargs s'agraeix la brevetat dels diferents participants, i crec que el Josef ho va entendre molt bé. A més, el fet que en la presentació, pràcticament,  només hi haguessin imatges i molt poca lletra, també fa que sigui més amena i permet al ponent lluir-se en l'exposició.

En Josef va fer referència sobretot a l'assoliment dels grans reptes  a través dels petits objectius.  Això no és nou; jo sempre els hi dic en els meus alumnes: Apunta alt, però la pujada ha de ser graó a graó. Sovint, però,  moltes de les coses  que diem amb certa freqüència, sobretot els que estem en educació, no sembla que tinguin prou validesa fins que algú més mediàtic o amb més solvència ho diu en algú mitjà de comunicació o en alguna ponència.

Pels que pretenen ser emprenedors, aquest missatge és molt important, i cal anar-lo recordant habitualment. No podem anar de la A a la Z sense passar per la B,la C, la D,....

Josef Ajram, padrí de la promoció 2010-2011 de la EUM.

Ara Emprenem

El diari Ara ha fet una aposta amb una gran valentia per l'emprenedoria. Cada diumenge surt un suplement amb informació sobre aquest món.

Falten moltes més iniciatives com aquestes per donar a conèixer els emprenedors i tot el que envolta a aquest concepte: sovintment la societat els  ha "maltractat" .

Perquè no elogiem a persones que desenvolupen noves idees i les converteixen en un model de negoci? Què hi ha de dolent en fer-ho? A mi em sembla que hi ha molts més aspectes positius que no pas negatius. En l'estudi "Libro blanco de la iniciativa emprendedora en España" publicat el novembre del 2011 per ESADE finançat per  la Fundació Príncep de Girona els experts expressen que "...l'empresa sempre ha tingut una mala imatge, tant que s'ha de parlar d'emprenedors en lloc d'empresaris..."

Gràcies Ara!!!!!

Si voleu explicar la vostra experiència amb l'emprenedoria al diari Ara, només cal que cliqueu en aquest enllaç: 

 Explica'ns la teva història

Avui començo el blog!!!!!

El setembre de l'any passat, vaig començar el Màster en Emprenedoria i Innovació en el Tecnocampus de Mataró. Per poder cursar el Máster era necessari tenir un projecte per a poder-lo desenvolupar. Inicialment, em vaig plantejar fer un projecte per crear un model de gestió per les escoles, però com tot, va anar evolucionant i actualment estic desenvolupant  un projecte per incorporar la cultura emprenedora i innovadora a les escoles, des d'infantil fins a FP.

Ahir vaig fer la primera exposició del projecte, davant d'uns 10 experts i òbviament davant dels fantàstics companys del Màster. L'exposició, tenia, entre d'altres objectius, l'assignació d'un tutor: era la primera vegada que venia el meu producte! La competència comunicativa oral no ha estat mai, ni tampoc ara, treballada ni avaluada en el sistema educatiu, vull dir, que sempre costa enfrontar-se davant d'un públic que t'està avaluant. Estic força contenta de l'exposició tot i que segur que el Ricard, Bonastre, coordinador del Mòdul  I, m'enviarà un informe exhaustiu d'aquells aspectes que he de millorar tant de l'exposició com del projecte.

On vull fer ènfasi en el meu projecte? Doncs molt fàcil.  No és el mateix fomentar l'emprenedoria, en un centre educatiu, fent tallers un cop a l'any i una fira o concurs o exposició dels projectes,  que implementar la cultura emprenedora i innovadora a l'escola, ja que això fa implicar a tota l'escola, a tota la comunitat educativa. Vol dir fer que s'avaluïn en les activitats habituals d'aula les habilitats i actituds emprenedores i innovadores, vol dir la participació de mares i pares en el projecte, vol dir la interacció dels alumnes dins del projecte; com ja he dit, la implicació de tots. 

El llibre  que s'ha el.laborat des d'ESADE (a través del Instituto de Inciativa Emprendedora) en col.laboració de la Fundación Príncipe de Girona anomenat : Libro Blanco de la Inciativa Emprendedora en España, presentat el novembre del 2011, destaca, entre moltes altres coses, que hi ha tres factors essencials per el progrés d'una societat que a la vegada són tres competències quotidianes que haurien de tenir els alumnes en qualsevol sistema educatiu: la iniciativa emprenedora, les tecnologies de la informació i el coneixement dels idiomes estrangers. I encara més, confirma que la iniciativa emprenedora es pot aprendre o sigui l'emprenedor es fa, contra el que molts pensen. 

Tribunal de la Primera Exposicó dels Projectes els dies 13 i 14 de gener del 2012