La història del supervivents dels Andes sempre m'ha frepat. És una història d'emprenedors, claríssimament!
Tornant a veure la pel.lícula amb els meus alumnes de "Comunicació i Societat" per enèssima vegada (per mi), rellegint l'entrevista que li varem fer en el Javier i també les converses per mail amb el Tintín, i tot això lligant-ho amb el Màster que estic fent aquest curs, me n'adonc que hi ha un moment clau a la pel.lícula que ens plasma extraordinàriament bé, com convertir una crisi, una desgràcia, una necessitat en el cas dels protagonistes de la història, en una oportunitat. També és un bon moment per observar quines són les habilitats per ser un bon líder: Antonio, el capità de l'equip i autoproclamat líder, no sap com comunicar a la resta de companys que els han deixat de buscar. Nando converteix aquest fet en una oportunitat: ho comunica a la resta amb una tranquil.litat i unes fantàstiques habilitats socials. I també aprofita per introduir un debat en el grup: hem de menjar.
L'escena també serveix per observar com interiortizen un canvi tant profund, com és el de menjar carn humana; aquests joves catòlics de famílies benestants, mai s'haguessin pensat patir una vivència tant profunda com aquesta. L'exercici d'autoconvenciment, de canviar la cultura, que van realitzar els joves, és molt similar al que succeeix en una empresa quan s'han d'incorporar elements innovadors: les retiscències d'alguns, els indiferents, els que accepten la proposta, ... Els canvis, habitualment, mai agraden.
Interessant fragment (està en anglès)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar un comentari que segur que em serà molt útil.