Aquest dissabte varem començar el Mòdul d'Operacions en el Màster. D'entrada, jo que començo a ser gran i que el meu pas per la UB va ser fa molts anys, em vaig haver de posar el dia del que volia dir Operacions, de fet el Pere Calviño ens ho va explicar molt bé el dia de la presentació del Mòdul.
Ens va visitar el Doctor Jorge Grande. Prèviament a la sessió havíem d'haver treballat un cas que el Jorge havia viscut de primera mà: el cas Caprolactonas. Quan en el desembre ens varem reunir l'equip de treball i varem mesurar la feina que havíem de fer, la cosa pintava negra... Però quan ens hi varem posar de ple durant aquesta setmana passada, no és que pintés negre és que ens semblava horrorós!!!! Havíem de llegir el document que es va donar als possibles compradors de Caprolactonas: una presentació, on hi havia barrejat monòmers, polyoles, termoplàstics, ... amb logística, producció,... decisions.... Se'm va fer molt, molt feixuc llegir-ho, tenia la sensació que no entenia res: el llenguatge, el vocabulari,... Malgrat tot, la feina es va fer i el dissabte ens esperava la primera sessió amb el Jorge.
Doncs la veritat és que vaig tenir una grata sorpresa. Primer de tot, pel propi Jorge: quin currículum!!! És d'aquells que impressiona, no només per aspectes acadèmics, sinó per l'experiència professional en la indústria química.
En segon lloc, per la capacitat de comunicació que tenia. Un dels molts aspectes que falla en el nostre sistema educatiu és que no eduquem per la comunicació oral: no s'entén com això és així, ja que la nostra vida gira al voltant de la capacitat que tenim de comunicar-nos amb la resta de la societat: per anar a comprar, per conèixer persones, per aconseguir un lloc de treball, per vendre la teva empresa, per viure en família, per reclamar una nota, per defensar els teus drets,...
En tercer lloc, quina capacitat de síntesi i encara una altra, la quarta, la capacitat de llegir entre línies, ay!!! que aquesta també falla molt en el nostre sistema educatiu. Bé, falla perquè el nostre sistema és unidireccional: del professor a l'alumne, però poques vegades funciona al revés. No eduquem perquè els nostres alumnes siguin crítics, puguin pensar diferent, puguin veure una miqueta més enllà del que tenen al davant.
En cinquè lloc, la planificació de la classe, tenia un objectiu i el va complir, sorprenentment!
Malgrat no ser un emprenedor, tal com ho tenim entès en aquest país, tenia totes les habilitats i les actituds dels emprenedors. Per tant, és un emprenedor? Sí, està clar que sí. El Jorge ha engegat projectes dins de les empreses en que ha treballat, i això també és emprenedoria, però s'anomena intraemprenedoria, molt menys coneguda i reconeguda que l'emprenedoria. Ja anirà sortint el concepte més endavant.
I encara voldria afegir una darrera cosa del Jorge: la importància que li va donar a les emocions, en el sentit que fem el que fem a la nostra vida, decidim el que decidim, actuem com actuem, no hem d'oblidar mai les nostres emocions ja que sinó ens estarem traint a nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar un comentari que segur que em serà molt útil.