Les dades que ens arriben sobre atur juvenil i sobre Ni-Ni's a Espanya semblen venir d'una pel.lícula de terror futurista, dades que t'agradaria que mai arribessin a fer-se realitat. Les taules que exposo són extretes de l'estudi encarregat per la Fundació Príncep de Girona i realitzat per ESADE, publicat en el novembre del 2011(Libro Blanco de la Iniciativa Emprendedora en España).
La Marta Espasa publicava ahir dissabte 18 de febrer en el Ara un article on reflectia la necessitat de millorar el fracàs escolar i la formació per intentar aturar aquest greu problema. Però què cal fer?
L'escola, com a agent socialitzador, com a agent que ha d'ajudar a incorporar les persones dins la societat ha fracassat totalment, igual com la institució familiar: no hem sabut donar les eines necessàries perquè els nostres joves puguin desenvolupar-se autònomament i amb responsabilitat dins la nostra societat. Ens hem menjat una generació de persones, una generació que no està fent res, i quan dic això és literalment! I sí, les conseqüències seran i són molt greus, no només socials, sinó també econòmiques i demogràfiques. Hi ha una generació que no sap, que no entén, que no aprèn, que no vol fer res i que ens l'haurem de carregar a les nostres espatlles, ens agradi o no.
Davant d'aquet panorama, el sistema educatiu no hi pot començar a posar remei? És evident que cal canviar, però cap on? I en aquest punt i en aquest país, no ens posem d'acord. Els objectius, els maleïts objectius, el gran desaparegut de les darreres reformes: quina ha de ser la nostra direcció?
Fent referència a l'estudi d'ESADE, diu que la societat i l'economia del coneixement té tres pilars bàsics: el coneixemenet dels idiomes estrangers, les tecnologies de la informació i la iniciativa emprenedora, competència desapareguda en el nostre sistema educatiu, malgrat que està entre les 8 competències de la UE (també està desapareguda la competència de comunicació en llengua materna: curiós, no?). No serà que el nostre sistema educatiu hauria d'anar en aquesta direcció?
Cert que cada vegada més les escoles estan més interessades en dos dels pilars: les llengües estrangeres i les TIC, però la iniciativa emprenedora és la gran desconeguda i la gran oblidada. Suposo que els motius són molts, però sobretot no tenim clar el què vol dir iniciativa emprenedora.
Voleu una definició? La de la Comissió Europea (2004):
“La iniciativa emprendedora incluye la
propensión a inducir cambios en uno mismo, la capacidad de aceptar y apoyar la
innovación provocada por factores externos, dando la bienvenida al cambio,
asumiendo la responsabilidad por las propias acciones, sean positivas o
negativas, para terminar lo que se empieza, para saber a dónde vamos, para
establecer objetivos y cumplirlos y tener la motivación para el éxito”
Fantàstica, no? I podem educar-la, es pot ensenyar a les escoles? Sí, només es tracta d'educar i potenciar aquelles habilitats i actituds que desenvolupen aquesta iniciativa. Segur que molts dels que estem en el món educatiu les estem desenvolupant, però no n'acabem de ser conscients, i els alumnes tampoc. Per tant, cal definir quines són les actituds i habilitats i fer-les sorgir en les nostres activitats a l'aula.
De la manera que hem fet les coses en el sistema educatiu està clar que no han funcionat: un 31 % de fracàs escolar clama al cel. I no tota la culpa és dels nanos, ni tota la culpa es de les famílies, alguna cosa hem fet des de les escoles en una direcció equivocada. Atenció: els recursos que hi hem dedicat són molts, fins i tot podríem dir que han estat massa, i a més a més, amb pocs fruits positius. I això causa frustració, en els docents i òbviament, en els alumnes que són els grans damnificats d'aquesta història.
El sistema educatiu ha de donar les eines i els recursos necessaris perquè els nostres alumnes siguin independents, puguin guanyar-se la vida, puguin ser útils per la societat i per ells mateixos,... i crec fermament que educar la proactivitat, la comunicació oral, la por al fracàs, l'autoestima, les habilitats socials, la creativitat.. facilitaran que la seva incorporació a la societat sigui molt més fàcil i molt més útil per a tots, i també per a ells.
Ja hem perdut una generació, no ens podem permetre el luxe, ni tampoc els nostres fills ni les generacions que vénen al darrera s'ho mereixen, de continuar formant Ni-Ni's.
Aquest és un dels motius que em va portar a escollir com a projecte pel Màster la incorporació de la iniciativa emprenedora a les escoles; sóc fan número 1 del projecte, (normal, no?) i fan número 1 de les persones que estan treballant perquè això sigui possible, des de qualsevol racó del món. I n'hi ha moltes!
