La comunicació oral: ìmprescindible per a un jove emprenedor.

De què serveix una gran idea si no sabem com comunicar-la?

Un jove emprenedor ha de ser creatiu i innovador i ha de tenir motivació per assolir l’èxit. Aquest procés inicial, acompanyat de la capacitat d’assumir riscos, de treballar en equip, d’organitzar i planificar, de prendre decisions, … requereix de capacitat de comunicar, de negociar i liderar i d’unes bones habilitats socials.

Per comunicar-se de manera constructiva en diferents entorns cal tenir empatia i saber escoltar, analitzar i tenir en compte les opinions diferents a la pròpia així com expressar adequadament –en fons i forma- les pròpies idees i emocions.

Aquestes destreses s’aprenen, formen part d’un procés cultural. I l’escola és un bon marc per al desenvolupament d’aquestes capacitats. L’estimulació per a l’aprenentatge de les esmentades habilitats, aprofitant la capacitat plàstica del cervell per generar més connexions neuronals, afavoreixen enormement la formació integral dels nens i nenes, nois i noies.

Una de les competències clau que cal treballar a les escoles, amb més èmfasi, és la comunicació oral dels alumnes. És condició sine qua non per ser un bon emprenedor i per tenir més possibilitats de trobar un lloc de treball.

Els nois i noies, tots ells, sense excepció, d’idees en tenen. Unes són més creatives que d’altres, més interessants, més innovadores, més ... La creativitat és una capacitat universal que cal incitar. Sovint però, darrera d’una bona idea, si no hi ha un bon comunicador que sigui capaç de convèncer l’altre (company, professor, client, proveïdor, cap, ...) el missatge es distorsiona, es deteriora, sucumbeix ... en definitiva, fracassa.

És per això que les habilitats comunicatives són tant rellevants. De fet, ben segur que qualsevol de nosaltres hem conegut gent sàvia, amb enorme creativitat, intel.ligent, amb gran capacitat de treball i amb molts altres talents però que, en canvi, no han estat capaços de transmetre’ns adequadament aquell coneixement. Sovint som capaços de recordar aquell professor o conferenciant en el que reconeixíem una docta saviesa però que era un nefast comunicador.

Els nois i noies que actualment estan a les aules i, que en un futur no massa llunyà, hauran d’accedir a un món del treball diferent al que ens vàrem trobar pares i educadors (més hostil, competitiu?, ... no ho sé, però en tot cas, diferent) hauran hagut d’adquirir aquestes facultats que els converteixin en professionals més qualificats (employability).

Per afavorir aquests processos a l’escola cal tenir presents en els currículums el desplegament d’aquestes competències transversals i tota la comunitat educativa hauria de perseguir com a objectiu terminal que l’alumne hagi assolit una bona competència comunicativa i, per tant, cal haver dissenyat durant tota l’escolarització constants oportunitats d’aprenentatge que el permetin ser capaç de difondre una idea interessant o un projecte emprenedor de manera clara, destacant allò essencial i rellevant, sense especular, ajustant el missatge a l’audiència, amb naturalitat, amb entusiasme, amb cordialitat, amb actitud positiva, emprant el registre que s’ajusti a la situació comunicativa, fent ús convenient de la comunicació no verbal, ... Es tracta d’una responsabilitat de la que no en podem defugir.

Maite Núñez