Quan emprendre en la FP es matèria obligatòria

Article signat per :

Ricard Coma

Gerent

Fundació BCN Formació Professional

www.fundaciobcnfp.cat

 

La FP es troba en un procés de transformació per adaptar els títols LOGSE als nous requeriments LOE. Aquest procés comporta diferents derivades, com la generalització de la durada dels títols a dos cursos acadèmics, l’adaptació dels perfils professionals a les noves necessitats dels sectors econòmics i la revisió i actualització dels continguts. En aquest darrer punt cal destacar la recuperació d’un mòdul obligatori d’anglès tècnic i molt especialment, com a novetat, la incorporació d’un mòdul de nom “Empresa i Iniciativa Emprenedora”.

L’origen d’aquesta última proposta és una voluntat expressa d’evidenciar quant important és la relació de la formació professional amb l’empresa i quant imprescindible el seu coneixement per habilitar el bon trànsit al mercat de treball. Però és obvi que el mòdul suggereix anar molt més enllà d’una descripció conceptual. La formulació “Empresa i Iniciativa Emprenedora” descriu en termes de lògica de Boole l’obligació de no limitar-se a la primera part de la proposició, sinó abastar d’igual forma la iniciativa emprenedora per fer-la certa. I aquí és on apareix el primer dubte: estem preparats per garantir aquest coneixement?

Segons es descriu en les orientacions que subministra l’administració educativa (http://www.xtec.cat/estudis/fp/nova_fp), aquest mòdul ha de treballar tres aspectes bàsics: el foment de la iniciativa emprenedora, el coneixement del món de l’empresa i la creació i posada en marxa d’una microempresa. Fins aquí res que no imaginéssim.Tot i que després concreta que l’esperit emprenedor ha de manifestar-se en quatre capacitats a treballar: la iniciativa en el treball, la creativitat, l’interès per la formació continuada i la cooperació amb les persones de l’empresa. I és en aquest altra punt on sorgeix el segon dubte: som capaços de desenvolupar l’exercici d’aquestes capacitats entre els estudiants?

És obvi que conceptualitzar sobre els tipus d’empresa, les seves funcions, els models d’organització i el procés de creació és una tasca que es pot cobrir des d’un vessant més acadèmic. Però el que resulta més complex és desplegar unes capacitats entorn a la iniciativa emprenedora que emanen, principalment, de l’experiència vital i una actitud per a la innovació. I aquí tenim el tercer dubte: tenim suficient expertesa per fomentar una transferència emprenedora?

Aquestes qüestions ens han d’alertar sobre el risc de convertir una aposta decidida pel foment de la cultura emprenedora, en un contingut intranscendent envers el conjunt d’aprenentatges de FP. Les qüestions formulades obren la reflexió per determinar una estratègia que haurà de passar irremeiablement per formació, entrenament i experiència del col·lectiu docent, si volem atendre de forma rigorosa la finalitat d’aquesta proposta. Qualsevol altra plantejament que passi de puntetes per aquest propòsit serà una oportunitat perduda per a recuperar els valors del treball que han caracteritzat uns trets identitaris de país i esdevindria una asimetria difícil davant l’actual conjuntura econòmica queexigeix iniciativa, creativitat i talent.

Emprendre no és un camí senzill i demana esforç, perseverança, coratge i decisió. Però si alguna cosa exigeix emprendre és model i referència. Guernica Facundo, en el seu llibre de tall femení i títol suggerent“El libro rojo de las mujeres emprendedoras”, així ens ho expressa en abordar qüestions com el perfil emprenedor de la dona i la seva correlació filial, un exemple contrastat i documentat de la influència que exerceixen els bons models. Aquest és el repte que tenim per endavant per fomentar la cultura emprenedora entre els nostres estudiants: formació,entrenament, bona pràctica i model des del rigor professional. Una empresa gens fàcil, però no pas impossible. Ens hi posem?