Aquest divendres vaig assistir a la VIII Jornada dels Ensenyaments Econòmics, Administratius i Comercials organitzada per l'ICE de la UAB i amb la col.laboració de l'Associació d'Ensenyants d'Economia i Empresa.
Començaré per la sessió inaugural que va anar a càrrec del Dr. Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada a la UAB. El títol va ser: La situació econòmica. Perspectives.
Va fer una ponència sense PPT i va mostrar, una vegada més, la seva capacitat de bon orador. Va descriure amb pèls i senyals com hem arribat a la situació que estem i també va donar algunes pistes de com sortir-ne. L'Oliver és un pou de dades, però les sap dosificar de manera que mentre l'escoltes et permet fer una fotografia de cadascuna de les etapes que va descriure.
Iniciar l'exposició tot explicant la funció de l'economia: ha de servir per millorar les condicions socials de les persones i de la societat; a continuació, va començar fent una diagnosi de la situació (on estem, perquè hi estem) i finalment un Què hi podem fer?
Va definir el moment actual com una suma de tres crisis: la "nostra", la financera i la del deute sobirà. A la " nostra" hi haguéssim arribat de totes maneres, però sense la crisi financera que la va seguir, possiblement hagués estat una més de les moltes que hem tingut en l'economia espanyola, quasi totes elles provocades pel "totxo". I sumant la del deute sobirà és el que ha provocat que la situació actual sigui tan crítica. El joc de números, dades, dates i personatges que va fer sorgir mostrà una vegada més la capacitat memorística i analítica de l'Oliver: la caiguda del mur, l'entrada a l'euro (que va néixer malament - va comentar -), la baixada dels tipus d'interès, el creixement immobiliari, el creixement demogràfic, el deute de les empreses espanyoles, el miratge de que érem rics, la UE, Merkel i Sarkozy, possible sortida d'Alemanya de l'euro, Helmut Kolh, George Bush pare, ...
Oliver va plantejar que potser tot va començar amb la caiguda del mur de Berlín: l'èxit de l'economia de mercat per sobre de l'economia comunista, i la conseqüent reunificació alemana: no hagués pogut ser Prússia, per exemple? Hi havien altres possibilitats que no fossin la reunificació? Simplement va ser un plantejament...
En resum, la situació no és bona; una sola dada impactant: en el 2012 el deute exterior net espanyol és quasi d'1 bilió d'euros: es podrà pagar?
Oliver va destacar que les retallades són sí o sí (és com fer una devaluació antiga de les nostres pessetes) i que hem de millorar les exportacions en allò que som bons: sobretot en turisme.Ara bé, va criticar que no és normal que a 7 mesos d'acabar l'any encara no es tinguin clars els pressupostos de l'Estat. Aquest fet no ajuda a conèixer quin és el camí a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar un comentari que segur que em serà molt útil.