Pecha Kucha: gran activitat d'aprenentatge.

Dins de la optativa Comunicació i Societat de 2n de Batxillerat que imparteixo a l'Escola Pia de Mataró, he fet realitzar en els meus alumnes un PeCha Kucha. Un Pecha què? Això mateix vaig dir jo la primera vegada que ho vaig sentir.

El terme el vaig conèixer en el BizBarcelona de l'any passat. Em vaig trobar amb el Ricard Coma, el qual acabava de lliurar els premis Fp Emprèn, i em va dir que podíem anar a veure els Pecha Kucha, una de les moltíssimes activitats que es feien en el Saló. Ens hi varem acostar una estona, després d'anar al SIME (no us la perdeu si hi aneu a la segona edició), i em va fascinar. Es tractava de presentar un projecte en 20 slides de 20 segons cadascuna: les presentacions eren molt àgils.

Segons la Wikipedia, un Pecha Kucha és una manera de presentar de manera informal un projecte. Originalment va ser creat per Astrid Klein i Mark Dytham de Klein-Dytham Architecture (KDa) a Tokio en el  2003 com un punt de trobada per a joves dissenyadors. Els Pecha Kucha s'han extès de manera vírica per tot arreu del món. 

Perquè els meus alumnes varen fer un Pecha Kucha? A cada trimestre, els hi faig fer una activitat d'avaluació en la qual han de desenvolupar la competència comunicativa oral: 

• 1r trimestre: preparar un tema per debatre, exposar-lo en format PPT o vídeo, i gestionar el debat.
• 2on trimestre: preparar un cara a cara de 15 minuts amb un altre company.
• 3er trimestre: aquest any vaig decidir un Pecha Kucha.

Amb el Pecha Kucha es poden treballar vàries habilitats, extretes de www.educacontic.es (http://www.educacontic.es/blog/pecha-kucha-20-x-20 ):

 

Malgrat aquestes habilitats visuals i comunicatives molt importants per millorar l'ocupabilitat dels alumnes, he pogut apreciar un altre aspecte molt més profund. 

Els alumnes podien triar qualsevol tema per desenvolupar-lo, i això és el que més m'ha impressionat i del que més he après aquest any d'aquests alumnes.  Els temes que van escollir van ser molt diversos, però si una cosa era comuna a tots ells era la passió. 

En Miqui ens va explicar les seves vivències al voltant de les motos (voleu dir que no hi tornarà?); en Gerard sobre les guitarres elèctriques (bona evolució en competència comunicativa del Gerard i curiosa passió molt amagada); en Dani va parlar sobre el seu esport preferit: el futbol (que bé que s'ho va passar exposant!); el Ferran, dels seus "capgrossos" (bones i doloroses vivències, no?); l'Alba va explicar com desenvolupar part de la seva futura ocupació: les exposicions orals (agrair la disponibilitat de l'Alba pels "bolos" que va haver de fer);  l'Albert, la seva experiència als USA amb el bàsket (arribarà lluny i amunt aquest noi?); la Mireia del món Disney (quins recods més dolços);l'Oriol i el món de la vela (pare i fill amb un hobby comú); l'Hèctor ens va explicar el seu plat preferit que fins i tot el cuina: la paella (una altra passió amagada); la Gemma el seu futur negoci: la gestoria familiar (que orgullosa se sentia del projecte familiar); el Borja no podia explicar una altra cosa que no fos el "seu" Real Madrid (segur i contundent com sempre, però a la vegada tranquil i orgullós); en Joan va parlar sobre la Fòrmula 1(món apassionant per sí sol)  i en Jordi al voltant de la seva experiència amb la màgia (aquest noi acabarà emprenent, però si amb 14 anys ja muntava espectacles de màgia i tot el que es proposava ho acaba fent!). 

Els professors del Màster que estic cursant, no paren de repetir que quan a un emprenedor li brillen els ulls, vol dir que el projecte està viu i que el propi emprenedor creu amb ell mateix, i sovint, això fa que els inversors s'acabin de convèncer de posar-hi capital. Doncs és el que vaig viure amb aquests dies de Pecha Kucha: cada presentació era una onada de passió i s'il.luminava la classe.

I ho vull relacionar amb Ken Robinson. Estic acabant el seu llibre "El Elemento" (ja sé que fer una Màster en Innovació i encara no haver llegit aquest llibre és un crim!), però he entès amb aquesta experiència el que Robinson diu: quan algú troba el seu element es quan el temps no passa, quan t'apassiona el que fas, quan ets feliç i  quan ets capaç de transmetre aquesta felicitat al teu voltant. Crec que cadascun dels temes que varen triar, es van trobar en el seu element: els ulls els hi brillaven, els nervis van desaparèixer, van gaudir de la seva exposició, i van fer gaudir als que estaven al seu voltant.

Tal com diu Robinson si ets capaç de poder vehicular el teu element amb la teva feina, és que els astres s'han alineat!. Però totes les persones haurien de trobar en algun moment el seu element, ja que és una experiència vital. Et fa sentir-te viu i et fa donar sentit a la vida. Els elements de cadascú s'han de descobrir; descobrir-los et donarà la felicitat. Però sovint t'han d'ajudar a conèixe'ls; d'aquí la importància dels mentors, els tutors, els professors,...

De l'activitat vaig fer fotos, vaig filmar,... però per allò de la protecció de dades no les publico. I és més me les quedo com a record d'una experiència que m'ha enriquit i m'ha continuat confirmant que el meu element l'he trobat.  

No hi ha edat per trobar-lo!

Llegiu Ken Robinson, si us plau, si encara no ho heu fet!