Tot
comença i tot s'acaba.... i el Màster en Emprenedoria i Innovació també. El divendres 21 de desembre, si el món no s'ha acabat, hi haurà l'Acte de Graduaci ( si ho esteu llegint, és que encara hi som tots!!!!)
Va
començar un 14 d'octubre del 2011...no!!!!! Realment va començar un 10
d'octubre amb un mail d'en Ricard Bonastre, creador i senyor del TFM - a més de coordinador - , on ens
indicava que havíem de fer un grup amb persones que no coneixíem, amb uns
documents que ens parlaven d'Open Innovation, Thinking outside the box (de quina caixa estan parlant?), zona de confort (el meu sofà!),...i d'altres paraulotes que no
sabíem massa bé el que volien dir i que havíem de fer una presentació el dia
14!!!!! I tot això amenitzat amb l'anglès!!!! Però, on m'havia apuntat?????? El
nom de la primera ponent, ni tant sols sabia com es pronunciava (encara ara em
costa...).
Què passava en el món per aquells dies? Doncs a punt estava el moviment del 15-O,
l'erupció del volcà a la Illa de Hierro, unes cooperants eren segrestades a Kènia,
estàvem a les portes de les eleccions del 20-N a Catalunya, Romney era favorit
a les primàries, Steve Jobs havia mort, l'IVA general estava al
18 %, s'estrenava El Rei Lleó a Madrid, ....i,... a més a més, en el
Tecnocampus de Mataró, iniciàvem el Màster.
Quin
cap de setmana! Crec que tots i cadascun dels assistents a les xerrades
de la Jaione ens en recordarem sempre, especialment per la seva vitalitat i la
seva implicació amb el projecte cooperatiu de Mondragon. I també recordarem la
diversitat cultural que hi havia a l'aula: Colòmbia, Xina, Venezuela, Mèxic,
Canovelles, Sant Cugat, Barcelona, Mataró, .... Ja ens entendríem tots plegats?
Des
de la Jaione fins l'Alexandra Etel, han passat un munt de professors i
professores que tots ens han deixat, d'alguna manera o d'una altra una petjada,
ni millor ni pitjor, simplement diferent. Noms mediàtics com Xavier Verdaguer,
universitaris com Llorenç Bagur o compromesos amb el seu projecte com Jordi
Martí, passant per Albert Rof, Alberto de Frutos, o la Itxaso (ai, Itxaso, com
ens vas fer patir!!!!!), també l’Alex i el Víctor amb les xarxes, el Pere
Calviño i les operacions,...la Yolanda i els objectius vitals,,...tots i totes
ens han aportat alguna cosa, i ens han servit per anar omplint la motxil.la de
coneixements i d'experiències que buscàvem en aquest Màster.
Però
les classes, era la part divertida del Màster. Ens trobàvem un grup de
persones, molt diferents, però amb inquietuds semblants, i que compartíem que
això de l'emprenedoria i la innovació, és l'aposta que necessita
fer un país per poder créixer com a societat i per canviar les seves estructures.
I
si hi ha una part divertida, n'hi ha d’haver una altra que no ho seria tant,
però això sí, molt engrescadora, i que implicava esforç, temps, constància, mal
de caps,....: treballar com ho fa un emprenedor, i això volia dir: transformar
un somni en una realitat... I amb l'acompanyament dels nostres tutors i
tutores, amb el seu seguiment, i la seva paciència, varem anar desenvolupant el
nostre projecte. Quina evolució que varem fer tots, des de la nostra primera
exposició fins a la darrera en el mes de juliol del 2012! Espectacular, varem créixer
tant: nosaltres i els projectes. I el recolzament entre tots? Desitjar-nos
sort, donar-nos ànims, recolzar cadascuna de les nostres presentacions,...
Malgrat que els tutors i tutores eren molt crítics nosaltres aguantàvem el
tipus com podíem!!!! Podria destacar alguna frase mítica, però... perquè? Si
una cosa he après és que hem de ser positius i mirar endavant, i això vol dir,
oblidar el que no t'aporta res, i recordar tot allò que t'ajuda a
caminar.
I
amb tot això la Màrian, sovint una més a l'aula, però sense oblidar la gorra de
Directora. Quants mails hem rebut de la Màrian!!!!!
Curts i precisos, sense dilacions.
Quan
vaig començar el Màster, i algú em preguntava de què fas el Màster? Jo responia
d'Emprenedoria i Innovació, i em deien: i això què és????? Realment em costava
dir el què era, però ara em resulta molt fàcil: Emprendre és una actitud.
