Ajuts per a joves emprenedors des de la UE

http://www.muypymes.com/2013/12/20/convocatoria-ayudas-ue-jovenes-emprendedores

Resum del BLE and Women (Barcelona Loves Entrepreneurs)

Resumen del Ble And Women (Barcelona Loves Entrepreneurs) from bcnentrepreneurs on Vimeo.

Qui diu que les nenes no volen ser enginyeres!!!!!

Faig una doble lectura d'aquest anunci. 

La primera és la gosadia d'aquesta empresa (http://www.goldieblox.com/) per trencar tòpics en els anuncis publicitaris sobre joguines: és original, divertit i amb un missatge molt clar. 

La segona lectura que en faig, és que encara ens queda molt camp per córrer a les dones en el món de la ciència i la tecnologia, així com també en el de la direcció, la política, la literatura, ... 

Hem avançat però encara continuem en percentatges molt baixos d'inserció de la dona en aquests camps professionals. Sheryl Sandberg a "Lean In" ho deixa molt clar dient que "...Warren Buffett ha afirmado en numerosas ocasiones que uno de los motivos de su enorme éxito era que solo competía con la mitad de la población." I aquesta afirmació ens hauria de fer reflexionar. 

Actitud Emprenedora versus Muntar Una Empresa

Crec que seria molt ingenu pensar que tots els educadors saben que els dos conceptes del títol no són el mateix; m'equivoco? 

Jo també els confonia, i això era per la ignorància sobre un dels conceptes: no sabia què volia dir actitud emprenedora. L'altre el tenia molt clar, més que res, per la meva formació. I el millor per combatre la ignorància (tinc una amiga que diu que la ignorància és molt agosarada),  és informar-te, llegir, contrastar opinions,... només així pots aprendre i comprendre sobre qualsevol concepte. I avui en dia, només qui vol és un ignorant!

I aquí una dada important, per entrar en debat, contrastada científicament, només entre el 3 i el 5% dels nostres alumnes acabaran creant una  empresa, com la tenim entesa tots plegats; ergo, per què tanta febre amb l'emprenedoria? Té sentit?

L'emprenedoria és una competència (segons la OCDE ha de ser bàsica), i com a tal, té lligades unes habilitats i unes actituds. Dins del nostre currículum (la llei no l'explicita com a tal) es correspondria amb la competència Autonomia i Iniciativa Personal. És una competència transversal (quina por!), i, com totes les competències, hem d'aconseguir que els nostres alumnes siguin competents en aquesta competència... sembla un embarbussament, oi?  Doncs, tot i que ho sembli, hem d'incorporar dins de les nostres aules activitats d'aprenentatge que portin a fer els alumnes més competents en totes i cadascuna d'elles.

Però què vol dir exactament aquesta competència? Podria donar-vos molta bibliografia sobre el tema, però no ho faré. Educar en la competència d' Autonomia i Iniciativa Personal, traduït en el nostre llenguatge correspondria a que els nostres alumnes haurien de ser : (Extret del document Aprendre a Emprendre del Fòrum Impulsa)

• capaços per configurar la identitat personal
• capaços per reflexionar i assumir amb responsabilitats les conseqüències dels actes
• capaços per transformar idees en actes
• capaços per planificar i gestionar projectes vitals i professionals
• capaços per generar canvi en innovació en qualsevol entorn

I quin són els indicadors que hauríem de tenir en compte per observar aquesta competència?

• Autonomia Personal: treballant l'autoestima, el talent individual, la presa de decisions, la resolució de problemes, l'esperit  de superació, ...
• Lideratge: la comunicació, la direcció d'equips, l'assumpció de riscos, l'entusiasme, la implicació,...
• Innovació: reconèixer problemes reals, donar solucions creatives, generar canvi, planificar i portar a terme projectes, treballar amb visió de futur,...
• Habilitats Empresarials: traduir una idea en model de negoci, gestionar sosteniblement els recursos dels que disposen, actuar amb responsabilitat social i sentit ètic, utilitzar estratègies de màrketing,... 

Després de tot això: ens imaginem oferir una optativa que es digui Aprendre a Aprendre? O Social i Ciutadana? O Artística i Cultural?  I una optativa que es digui competència en autonomia i iniciativa personal o sigui Emprenedoria? Suposo que la resposta és negativa!

Us proposo un repte: No ens veiem en cor, dins de cadascuna de les nostres disciplines,  de treballar aquestes capacitats amb aquests indicadors? I no em serveix: "És que ja ho fem!!!!!" No!!! (hauríem de tenir una petita descàrrega elèctrica cada vegada que ho diem). Hem de crear entorns d'aprenentatge dins l'aula (compte que fora de  l’aula ja s’estan creant!!!) que portin a assolir aquesta competència.

Repenseu activitats d'aula que facilitin :

- treballar a partir de problemes reals (hem d'evitar el que l'Alfons Cornella diu com a factor PQS:  "¿pa que sirve?" i que els alumnes no s’ho qüestionin!), fet que implica rastrejar el nostre entorn i fer-los ser més conscients del que succeeix al seu voltant.

- trobar solucions creatives, innovadores i diferents a la resolució d'aquests problemes; incorporar en el nostre llenguatge la pregunta : "I per què no?", treballar el pensament lateral, el pensar fora la caixa, ...

- compartir les solucions, qüestionar-les i incorporar allò que sigui més interessant dels altres: cal treballar el pensament crític, tot el que implica el co: co-operatiu, co-mpartir, co-crear, co-l.laborar,... 

- fer-ho visible i comunicar-ho: blocs, wikis, portar-ho a institucions públiques o privades donant solucions als problemes reals, ...

Us asseguro que treballant i incorporant dins de les vostres disciplines aquests 4 punts, estareu treballant la competència emprenedora (...i sense necessitat de passar per una optativa d'Emprenedoria!!!). Les competències, especialment, les transversals, les hem d'incorporar dins de la nostra pràctica habitual, en cadascuna de les nostres matèries. I no tingueu por de no fer el “vostre contingut”: l’estareu treballant i a més, d’una forma significativa pels nostres alumnes.

Això sempre ho diu Pericles (fundador del projecte Valnalón) que necessitem alumnes amb actitud emprenedora, tant dins de l’Administració Pública, dins de les ONG, dins de les empreses,... i evidentment, també emprenent. Si aconseguim persones amb aquesta actitud, seran capaces de canviar el món.

I us plantejo un altre repte: heu pensat treballar en clau repte-solució juntament amb d'altres disciplines? La multidisciplinarietat en els equips, genera solucions molt més riques (les innovacions a l’empresa venen des de la suma de dues vessants: l’experiència en el sector més l’experiència d’altres sectors). Què volem l'home (en sentit ampli) medieval o l'home renaixentista? Què volem “El gato al agua” o “Els quatre gats”, on la fusió de les disciplines creava uns productes extraordinaris? Estic segura de la resposta que quasi tots heu escollit. Us animo a crear projectes més enllà de les vostres disciplines.

En resum, treballar la competència emprenedora no servei només per muntar empreses, serveix per tenir alumnes que siguin capaços de transformar la nostra societat, fent-la més sostenible des de les tres vessants de la sostenibilitat: econòmica, social i mediambiental. 

Publicat a:

Papers 4.0

Butlletí de les Institucions Educatives de l'Escola Pia de Catalunya

Número 32, Octubre 2013

http://www.publicacionsepc.cat/papers40/numero-32-octubre-2013/

Alex Huertas de Northweek a l'Escola Pia Mataró

Vaig conèixer el projecte de Northweek a través del programa Divendres de TV3 quan Pau Garcia-Milà en va parlar dins la seva secció. El vaig trobar molt interessant, no només per la seva originalitat (venda on-line d’ulleres de sol personalitzades "low cost" ), sinó per la baixa inversió inicial (només 12000 euros!!!!) i per la suma de les edats dels socis: entre els 3 sumen, aproximadament, 62 anys... vaja, que no estarien ni a la jubilació!

En el moment que el Pau ho exposava, vaig fer una piulada sobre el projecte, i sorpresa la meva, quan em van respondre el “tuit” dient que un dels fundadors era ex-alumne de l'Escola Pia de Mataró. Caram! I qui deu ser? I com és que no me n'he assabentat abans? - em vaig preguntar.

Encuriosida per saber qui podia ser, vaig anar per la via ràpida: Google, Northweek, primera entrada,... i deixar un missatge a Contacte. I em van respondre. L'objectiu era que vinguessin a explicar el seu projecte als alumnes d'Emprenedoria de 2n de Bat, i així va ser: el dimecres 9 d'octubre tenia a l'Àlex  Huertas a la porta de l'escola.

L’Àlex va començar explicant el projecte, però,....el que desitjaven els alumnes era que respongués allò que realment volien saber  (especialment el que en podien treure pel projecte que han de treballar a l'aula!!) i per tant, van començar  a preguntar, i preguntar,... ;  els alumnes de 2n de Bat estan a prop dels 18 i allà tenien un noi amb 20 anys, i això va facilitar aquest diàleg, vaja, com si estiguessin amb el grup d'amics!

Les preguntes van ser molt diverses :

• quin capital inicial van necessitar
• com el van aconseguir
• d'on van treure la idea
• quan decideixen muntar l’empresa
• quin era l'acord de socis
• com era la relació entre els socis
• quant temps destinaven a l’empresa
• si cobraven molt o poc
• si era compatible amb els estudis
• quants treballadors tenien i què cobraven per muntar les ulleres
•  com portaven el material fins a Vilassar, que és on tenen el taller
• on compraven el material per confeccionar les ulleres
• com feien arribar el producte als seus consumidors
• quina estratègia volien seguir a partir d'ara: internacionalitzar-se? Europa?
• quantes ulleres venien al dia
• si hi havia  diferència entre l'estiu i l'hivern en quant a la venda d’ulleres
• el perquè no estaven en el Tecnocampus dins la Incubadora 
• què en feien dels beneficis, si és que en tenien
• què els hi va costar el lloc web
• quina era la seva competència
• quin era el seu targget
• ...

i moltes coses més, tot el que ens va donar per una hora, que es va fer molt curta. 

De la xerrada m'agradaria destacar:   

- la joventut dels CEO : sovint és una dificultat,  especialment per trobar finançament degut  els prejudicis sobre els joves. 

- la perseverança: lluitar per allò que vols, creure en el teu projecte, i no defallir

- confiar en el teu projecte: ho van demostrar amb la inversió dels seus propis estalvis

- el disseny i la usabilitat d’un lloc web: bàsic per un negoci on-line, cal gastar-s’hi els diners!

- la força de les xarxes socials: la majoria de les vendes les fan a través de Facebook. 

- la importància de l'equip: la necessitat d'un bon clima de confiança i de transparència en els moments inicials de qualsevol projecte.

- la conveniència d’una previsió de vendes: un dels seus errors en els inicis; el problema que pot tenir això és : morir d’èxit! Cal tenir-ho molt en compte.

- no tot són tecnologies punta: portar un model de negoci d'un país a un altre (USA cap a Europa), d'una cultura a una altra,  també pot ser innovar, encara que sovint ho podem confondre amb copiar.  

- personalitzar productes i serveis: una de les tendències actual és la co-creació entre usuaris i productors. Ens agrada tenir productes o serveis dissenyats per un mateix.

- els FF & F:  importantíssims els Friends, Fools and Family per iniciar un negoci, són els que confien en el teu projecte!!!!!

- la simplicitat de la idea de negoci (Alfons Cornella diu que  fer les coses simples és complicat): sovint  pensem que  aquest model de negoci és molt “fàcil de fer”, sembla que tothom s'hi atreviria, però resulta que ho han fet ells, i no uns altres.

Ells tenen ganes que el negoci els hi funcioni, i així ho va explicar l’Àlex amb la nova inversió que han fet actualment i la recerca de nous proveïdors, però jo els diria que no tinguin por, que són molt joves, i que, tal com diu Pau Garcia-Milà, si han tingut una bona idea i l’han portat a terme una vegada, segur que ho poden tornar a fer.

I per altre costat, una darrera recomanació: que siguin humils i discrets; això sí que els farà grans!!!!!!

Molta sort en aquest projecte i en tots els que us vindran!  Veure joves “movent-se” és el que em fa confiar en el futur!!!!!

Josep Lluís Sánchez i Xavier Verdaguer

El dimarts 8 d'octubre, ens van acompanyar a les optatives de 3r ESO i de 2n Bat d'Emprenedoria que fem a l'Escola Pia de Mataró, dos...tsunamis de la innovació i l'emprenedoria: Josep Lluís Sánchez i Xavier Verdaguer. Tinc la sort d'haver compartit altres estones de la meva curta vida dins del "costat fosc" de l'empresa: creativitat, innovació, emprenedoria,... i sempre, sempre que els torno a veure em tornen a sorprendre. El Josep Lluís m'ha permès col.laborar en un dels projectes d'Infonomia i el Verdaguer ("¡el de verdad!") he tingut l'honor de tenir-lo com a "profe" en el Màster d'Emprenedoria i Innovació però també he anat a xerrades i tallers al Fòrum Impulsa, al Biz Barcelona, al Tecnocampus,...

I què van fer a l'escola? Doncs demostrar algunes coses que haurien de ser una constant en el sistema educatiu:

1. Transmetre la seva passió per la feina que estan fent. I no dic explicar: transmetre no és explicar, és molt més!. En educació formal i informal ens cal: més transmissió i menys explicacions.

2.  La creativitat es pot entrenar. Pots néixer més o menys creatiu, però com totes les habilitats aquesta també es pot adquirir. Amb els dos grups, varem fer activitats molt simples i amb molt poc temps (models de negoci que podem fer amb una vaca!), on va quedar demostrat que és possible treballar la creativitat; això sí, cal ser sistemàtic:

1. FLUïDESA: Cal generar moltes idees, moltes,  i això s'ha de fer amb molt d'esforç
2. FLEXIBILITAT: Cal acceptar totes les idees, hem de tenir respecte per totes les idees. 
3. ORIGINALITAT: Molt important aquelles idees que ens semblen inusuals; s'ha de ser radical.
4. COMBINAR: A vegades una sola idea no té valor per sí sola, però quan en combinem unes quantes el resultat és molt més ric,  dues bones idees combinades no sumen, sinó que multipliquen

3. Cal perdre la por, la vergonya,... a parlar a l'aula, i en públic. El respecte per les idees, aquest bé tant preuat i que sovint no li donem el valor que realment té. Quan respectem les idees, estem respectant les persones. 

4. Prototipar: van convidar en els nanos a provar els productes i els serveis que creïn, però prototipar de manera barata, molt barata, i no per validar sinó per veure com reacciona el mercat i el "targget" que ha d'utilitzar el prototipus. Els alumnes són "makers".

5. Ser valents i tenir actitud emprenedora: confiança en sí mateixos i llançar-se a presentar-se a concursos i a explicar a tothom les idees que tenen.

6. Fer equips diversos: gran insistència de tots els que estan pel món de la innovació. Són els equips multidisciplinaris els que generen millors models. Això sí, cal descobrir quin és el talent de cadascú (gran deficiència del nostre sistema); només així els podrem potenciar.

Ah! I no ens deixem mai l'anglès!!!!!!

Vull destacar dues coses, una de cadascú:

- Josep Lluís Sánchez: la connexió d'idees, jo no conec a ningú que ho domini com ho fa ell. És al.lucinant!

- Xavier Verdaguer: la transmissió de la seva passió; el Xavi encomana a tothom qui té al seu voltant, i jo crec que el gran secret és l'escolta activa que sempre, sempre fa. Està interessat i encuriosit en tot el que li expliquen.

I sobretot, sobretot, humilitat i altruisme. Dos personatges com aquests, els quals, no saps mai on poden ser (Miami, San Francisco, Las Palmas, Madrid,Barcelona...) , amb agendes molt molt apretades, que acceptin una activitat com aquesta amb nanos, no només mostren els dos valors que he comentat, sinó que a més mostren la importància que li donen a que els adolescents i joves, puguin desenvolupar aquelles habilitats i competències que segur necessitaran per la seva vida, ja sigui per poder treballar o per poder emprendre, tals com el treball en equip i  la comunicació.

Moltes gràcies a tots dos!  Això no es pot pagar de cap manera!!!!!