19 de febr. 2013

TEDxYouth@Barcelona: Meet the real youth

Va ser el 16 de febrer del 2013 en el marc incomparable del CCCB . Esperava l'event amb moltes ganes, com ja vaig "piular" unes quantes vegades, però la realitat va superar amb escreix totes les expectatives. Sóc seguidora de TED i me'n fascinen dues coses: la capacitat de comunicar i la capacitat d'innovar en qualsevol disciplina dels seus "speakers". 

Del TEDxYouth@Barcelona que vaig poder veure, podria explicar les històries de cadascun dels ponents, les seves experiències, la seva joventut,... però crec que això és fàcil de fer, o bé perquè hi vàreu estar o perquè ho vàreu seguir en "streaming" o perquè ho podreu veure en algun moment en el Youtube. També podria dir que els resultats dels seus projectes són excel.lents: cantant, ballant, fotografiant, jugant amb els números, essent subversius,  ....Però el que jo vull destacar és què tenien en comú tots aquests joves.

I què tenien en comú? Moltes habilitats, moltes competències, aquelles que realment t'ajuden a créixer personalment i professional però que en el seu cas, ho han viscut en molt poc temps. M'agradaria que totes les persones que no aposten pel talent dels joves haguessin pogut veure com han sobreviscut als èxits i fracassos de les seves experiències... quasi 4 hores amb aquests nanos desprenen l'energia necessària per viure  una eternitat. 

D'entrada, tots eren joves talentosos, d'aquells que possiblement a classe incomoden: inquiets, curiosos, cap quadrats, .... Cadascun d'ells amb aquell talent, que sovint costa tant fer-lo aflorar, o perquè no es valora (dansa, música,...) o perquè simplement sobrepassen la intel.ligència més bàsica (allò que diuen que la ignorància és agosarada). En segon lloc, passionals amb allò que feien; aquestes dues habilitats ja són un còctel "molotov" = talent + passió (de fet, dos dels elements claus segons Robinson en el seu "The Element"). Tanmateix, lluitadors i això vol dir, hores, hores, hores, i més hores dedicades a allò que t'agrada, i per tant, millorant encara més aquell talent innat. Però són hores, que els hi han passat sense voler, sense adonar-se, sense que realment passi el temps!

També eren molt resistents al fracàs: això encara sembla més difícil en els joves d'avui en dia. Els 12 nois i noies havien tingut experiències algunes d'elles molt frepants, i molt emotives com el cas de la Berta, provocant llàgrimes a dalt l'escenari i al pati de butaques (em va encantar el "No ploris,mama"), quan explicava com ens sentiríem si ens diguessin amb 16 anys que no pots fer allò que sempre has volgut fer, el teu somni, perquè l'havien d'ingressar a l' hospital,... però, com també ella diu, quan es tanca una porta se n'obre una altra, i en el seu cas va ser la fotografia. I encara un altre element en comú, que és la multidisciplinarietat: tots ells sempre s'han reunit de gent diversa, de diferents disciplines, diferents edats... van insistir molt, especialment l'Adrià Recasens, els projectes només seran bons si es treballa des de totes les perspectives. I és que és així: els que tenim més edat, ho hem pogut verificar: la multidisciplinarietat enriqueix (us imagineu una amanida només de color verd?).

En resum, talent, passió, esforç, gestió del fracàs,lluita, portes que s'obren i es tanquen, somniadors,... en tots i cadascun d'ells. 

El temps, a mi també, em va passar volant: les xerrades eren d'uns 18 minuts, i passaven dolçament: rient, emocionant, amb tensió,amb esperança,... 

Inici i final musical, la Sarai i la Sara, dues fantàstiques cantants amb nòduls i fent reeducació de veu, van obrir el TEDxYouth@Barcelona i els Brodas Bros, ballant Hip Hop el van tancar, amb moviment, música, bon rotllo, però també havent suat moltíssim des del moment que van decidir muntar la companyia.

Els dos Adrians (dos cracks de les telecomunicacions i els números), el Santi (investigant el seu casc), el LLuc i el Pol (qui diu que ballant Hip Hip no et pots guanyar la vida?) , la Berta(sentiments a flor de pell), la Walaa (ella sola ja és una experiència de vida), el Guillem (passió per l'Àfrica i pel fotoperiodisme: llenguatge universal), la Carmina (energia en estat pur!!!!!), la Sarai i la Sara (seguiu cantant!!!!), i el Pol ("todos tenemos un lado oscuro"! És broma Pol):  senyores i senyors, HI HA FUTUR!!!!!!! HI HA VIDA!!!! JO HO HE VIST!!!!!

Tinc una frase que resumeix molt bé el que vaig veure:  JO DE GRAN VULL SER COM ELLS. 

Felicitats a tot l'equip que han fet possible el TEDxYouth@Barcelona, a tots els partners i  a tots els friends!!!!!! Diuen les males llengües que aquest TED té noms i cognoms i que és Maria Santolaria. I molt bona la iniciativa dels post-it's on podies reflectir les sensacions, paraules o el que vulguessis de cadascun dels "speakers".

Fotografies de l'event:  http://statigr.am/tag/therealyouth/

 PD: la meva etiqueta la porto en el meu Kindle
















3 de febr. 2013

EyeCopter

Parlar d'EyeCopter, és parlar de passió per allò que fas i de creure en el teu projecte. En Marc Unzueta i el Víctor Robert, alumnes de 2n de Batxillerat de l'Escola Pia de Mataró,  han aconseguit fer créixer un projecte iniciat en el quart d'ESO, continuat en el Treball de Recerca, sota la tutoria de la Marta Mons,  per acabar-lo aterrant en un model de negoci, en la matèria d'Emprenedoria i Innovació. WOW! Això no és fàcil i això vol dir temps!!!!! Fixeu-vos, iniciat a 4art d'ESO i tot just ara, a meitat del 2n de Bat, estan començant la campanya pel seu finançament!!!!. Però què han fet? Doncs han transformat un somni en realitat, que, a llarg termini: ho podrien arribar a convertir en un "treball"?  (Pau Garcia-Milà (@pau, sempre posa entre cometes treball; ell diu que quan disfrutes amb el que t'acabes guanyant la vida, no pot considerar-se un treball )

Molts són els ingredients que han intervingut en aquest projecte: la passió, el treball en equip, la comunicació, la creativitat, la constància, l'esforç,  la planificació, la  innovació, thinking outside the box, ... tots ells, ingredients dels emprenedors; habilitats que les podran fer servir i que les hauran de fer servir al llarg de la seva vida professional i personal. I encara un valor afegit més, com molt bé diuen en el seu projecte, volen que sigui útil per a tota la societat, o sigui, el valor de "lo social" pren força.

EyeCopter ja ha estat un èxit: la seva publicació a Goteo, és un repte assolit. Això vol dir, que el projecte té la possibilitat de poder-se recuperar, econòmicament parlant. Si aconsegueixen el finançament previst serà: "de traca i mocador!".

El crowdfunding no és només una eina de finançament, és més que un finançament. Per fer-ho fàcil,  consisteix en exposar a tota la xarxa el teu projecte, el teu somni, el teu repte, i que les persones del teu voltant o de molt lluny confiïn en ell. Engegar una ronda per crowdfunding, és un prova de foc pels projectes socials, emprenedors, escolars,... 

Des que conec el món de l'emprenedoria i la innovació el crowdfunding, com a eina de finançament, m'ha fascinat: poder tirar endavant un projecte amb la col.laboració de tothom, és fantàstic. Ho és, tant pel que financia, ja que estàs ajudant en una petita aportació econòmica a una causa que t'ha convençut, que t'ha agradat,  com pel qui ho rep, sentint la recompensa del seu esforç.

Crec que el crowdfunding en projectes escolars, és una manera de consolidar totes les habilitats i competències  emprenedores ( i per tant competències bàsiques), i, a més, no està avaluat exclusivament pels professors del centre, sinó coavalues amb la xarxa, amb els mecenes, i això, ja se sap, és complexe. És aquí on vull felicitar a l'equip de  Goteo per ser agoserat i apostar pels joves i pels projectes nascuts a les escoles.

Sentir parlar del projecte al Marc i al Víctor, et fan encomanar la seva passió i això vol dir que són bons comunicadors. Aquí us deixo l'enllaç amb el projecte: si us agrada, només cal que hi poseu 5 euros (si en voleu posar més, millor!); però abans, llegiu-vos el que hi posen, mireu-vos els vídeos,... i després decidiu.











La vida està plena de cercles. Com diu Xavier Verdaguer (@xavierverdaguer) el cercle de la felicitat no es tanca amb la conseqüeció dels projectes ni amb els diners que hi pots guanyar sinó quan aquests diners els pots compartir i pots ajudar a d'altres persones  a realitzar els seus somnis: aquí tanques el cercle. L'experiència d'EyeCopter i el crowdfunding confio que servirà perquè en Marc i el Víctor, puguin ajudar a d'altres persones, joves o grans, a desenvolupar els seus reptes. Espero que, tant si aconsegueixen com no el finançament, els vagi impregnant aquest cercle de la felicitat.