TEDxYouth@Barcelona: Meet the real youth

Va ser el 16 de febrer del 2013 en el marc incomparable del CCCB . Esperava l'event amb moltes ganes, com ja vaig "piular" unes quantes vegades, però la realitat va superar amb escreix totes les expectatives. Sóc seguidora de TED i me'n fascinen dues coses: la capacitat de comunicar i la capacitat d'innovar en qualsevol disciplina dels seus "speakers". 

Del TEDxYouth@Barcelona que vaig poder veure, podria explicar les històries de cadascun dels ponents, les seves experiències, la seva joventut,... però crec que això és fàcil de fer, o bé perquè hi vàreu estar o perquè ho vàreu seguir en "streaming" o perquè ho podreu veure en algun moment en el Youtube. També podria dir que els resultats dels seus projectes són excel.lents: cantant, ballant, fotografiant, jugant amb els números, essent subversius,  ....Però el que jo vull destacar és què tenien en comú tots aquests joves.

I què tenien en comú? Moltes habilitats, moltes competències, aquelles que realment t'ajuden a créixer personalment i professional però que en el seu cas, ho han viscut en molt poc temps. M'agradaria que totes les persones que no aposten pel talent dels joves haguessin pogut veure com han sobreviscut als èxits i fracassos de les seves experiències... quasi 4 hores amb aquests nanos desprenen l'energia necessària per viure  una eternitat. 

D'entrada, tots eren joves talentosos, d'aquells que possiblement a classe incomoden: inquiets, curiosos, cap quadrats, .... Cadascun d'ells amb aquell talent, que sovint costa tant fer-lo aflorar, o perquè no es valora (dansa, música,...) o perquè simplement sobrepassen la intel.ligència més bàsica (allò que diuen que la ignorància és agosarada). En segon lloc, passionals amb allò que feien; aquestes dues habilitats ja són un còctel "molotov" = talent + passió (de fet, dos dels elements claus segons Robinson en el seu "The Element"). Tanmateix, lluitadors i això vol dir, hores, hores, hores, i més hores dedicades a allò que t'agrada, i per tant, millorant encara més aquell talent innat. Però són hores, que els hi han passat sense voler, sense adonar-se, sense que realment passi el temps!

També eren molt resistents al fracàs: això encara sembla més difícil en els joves d'avui en dia. Els 12 nois i noies havien tingut experiències algunes d'elles molt frepants, i molt emotives com el cas de la Berta, provocant llàgrimes a dalt l'escenari i al pati de butaques (em va encantar el "No ploris,mama"), quan explicava com ens sentiríem si ens diguessin amb 16 anys que no pots fer allò que sempre has volgut fer, el teu somni, perquè l'havien d'ingressar a l' hospital,... però, com també ella diu, quan es tanca una porta se n'obre una altra, i en el seu cas va ser la fotografia. I encara un altre element en comú, que és la multidisciplinarietat: tots ells sempre s'han reunit de gent diversa, de diferents disciplines, diferents edats... van insistir molt, especialment l'Adrià Recasens, els projectes només seran bons si es treballa des de totes les perspectives. I és que és així: els que tenim més edat, ho hem pogut verificar: la multidisciplinarietat enriqueix (us imagineu una amanida només de color verd?).

En resum, talent, passió, esforç, gestió del fracàs,lluita, portes que s'obren i es tanquen, somniadors,... en tots i cadascun d'ells. 

El temps, a mi també, em va passar volant: les xerrades eren d'uns 18 minuts, i passaven dolçament: rient, emocionant, amb tensió,amb esperança,... 

Inici i final musical, la Sarai i la Sara, dues fantàstiques cantants amb nòduls i fent reeducació de veu, van obrir el TEDxYouth@Barcelona i els Brodas Bros, ballant Hip Hop el van tancar, amb moviment, música, bon rotllo, però també havent suat moltíssim des del moment que van decidir muntar la companyia.

Els dos Adrians (dos cracks de les telecomunicacions i els números), el Santi (investigant el seu casc), el LLuc i el Pol (qui diu que ballant Hip Hip no et pots guanyar la vida?) , la Berta(sentiments a flor de pell), la Walaa (ella sola ja és una experiència de vida), el Guillem (passió per l'Àfrica i pel fotoperiodisme: llenguatge universal), la Carmina (energia en estat pur!!!!!), la Sarai i la Sara (seguiu cantant!!!!), i el Pol ("todos tenemos un lado oscuro"! És broma Pol):  senyores i senyors, HI HA FUTUR!!!!!!! HI HA VIDA!!!! JO HO HE VIST!!!!!

Tinc una frase que resumeix molt bé el que vaig veure:  JO DE GRAN VULL SER COM ELLS. 

Felicitats a tot l'equip que han fet possible el TEDxYouth@Barcelona, a tots els partners i  a tots els friends!!!!!! Diuen les males llengües que aquest TED té noms i cognoms i que és Maria Santolaria. I molt bona la iniciativa dels post-it's on podies reflectir les sensacions, paraules o el que vulguessis de cadascun dels "speakers".

Fotografies de l'event:  http://statigr.am/tag/therealyouth/

 PD: la meva etiqueta la porto en el meu Kindle