21 de maig 2013

Llei Wert = Arma de destrucció massiva de...

Intento ser positiva, intento  no perdre els nervis, intento veure que quan es tanca una porta se n'obre una altra, però... ja no puc més. M'he cansat de tants i tants atacs, a tot el que estimo, a tot el que crec i a tot el que podria convertir-se en un canvi estructural de la nostra societat.

La Llei Wert, és un atac més, però és aquell que fa vessar el got.

Tal com dic en el títol, la Llei Wert és una arma de destrucció massiva, no només del català, sinó també de la creativitat, del treball en equip, del talent, de les intel.ligències múltiples, de les competències, del lideratge positiu, de la diversitat, de l'aprendre a aprendre, del treball cooperatiu, del pensament lateral, del pensament crític, ... de tot allò que implicaria un canvi en el nostre país, aquell país de persones competitives que volem per poder transformar la realitat social, una realitat social cada vegada més mermada per la incompetència d'uns quants, i per la insistència de les retallades per les retallades.

És una llei que ens tornarà aquelles empreses ràncies, amb executius "trajats" i engominats, que ens han portat a la situació a la que estem: constructores, financeres, .... empreses d'estructures rígides, on la innovació brilla per la seva absència, on la lluita pel poder és aferrissada, on es valora el "¡Señor,sí señor!" i es decideixen les seves estratègies en luxosos restaurants o en llotges d'equips esportius, només pensant en el seu ego, en el seu benefici personal i familiar, per damunt de qualsevol altre cosa en les seves vides.

A vegades es fan canvis per no canviar res, però la llei Wert és un canvi per encara anar més enrere, i tornar a elogiar a aquelles actituds classistes que ens han portat a aquesta maleïda crisi. Segur que ho veuen, però això desmuntaria el seu regnat.

No sé si pensar que els informes de la OCDE, de la Comissió Europea, o de qualsevol organisme internacional o nacional on ens reclamen canvis des de l'arrel del nostre sistema educatiu, quan arriben a mans de segons quins polítics, potser és que estan en anglès i tenen dificultats per entendre el seu contingut, en fan una interpretació totalment errònia.

Tenim polítics sense cap legitimitat!!!! No tenen autoritat, no se l'han guanyada. Són mentiders, són falsos, són uns caragirats,... i a més insulten i amenacen. Com és possible que el Vidal-Quadras  continuï amb el càrrec que té en el Parlament Europeu? I òbviament no és l'únic, per desgràcia. Només ens n'adonem els que estem lluitant per tenir un país millor, i que no som pocs?

Em nego a que els joves d'aquest petit país adorin a gent incompetent, a lladres (perdó pressumptes), a gent que vol fer mal, a gent que és incapaç de mirar les necessitats que hi ha al seu voltant, a gent que només veu els seus interessos. No; intentaré ensenyar que hi ha una altra manera de funcionar, on les persones assoleixen la felicitat amb la felicitat dels altres, on les persones pensen que canviar el món és possible, on les empreses es gestionen de manera diferent i creuen en les possibilitats dels "humans amb recursos" que hi treballen que són un tresor, on s'innova per millorar l'entorn, on es preocupen del què li succeeix al veí, on s'aprèn que compartir, cooperar, col.laborar,... és com creixerem,...on els estats inverteixen amb un ordre de prioritats que no ha de ser un altre que el de la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental,... 

Cal lluitar, de la manera que ho sabem fer, perquè els missatges que arribin als nostres joves siguin d'esperança, de futur, de creure en ells i de confiar en ells: sabem que tenen talent, i que els hi farem aflorar per aconseguir aquest canvi que tothom desitja. Només ells poden capgirar aquesta situació.

Educadors, ensenyants,... unim forces, no les diversifiquem; no ens despistem en temes que no són rellevants en aquest moment: escola pública o privada, sindicats, retallades, .. si portem l'educació a les venes, lluitem en allò que sabem fer bé, que és generar canvi, el que jo anomeno ser un "shaker". 

Hi ha qui creurà que estic fent demagògia; no m'importa, lluitaré per allò que crec i la llei Wert no m'ho impedirà.





19 de maig 2013

Taula Rodona a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya

El passat  16 de maig, em varen convidar a una taula rodona dins de la jornada sobre Emprenedoria: una actitud d'escola, un valor a educar a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

La jornada es fa iniciar amb una presentació a càrrec del Sr. Carles Armengol, Secretari General adjunt de la FECC, el qual va fer una introducció general sobre l'emprenedoria dins de les escoles. 

A continuació, la Sra. Júlia Prats, Professora i directora del Departament d’Iniciativa Emprenedora del IESE, va desgranar les habilitats i competències dels emprenedors, a partir de les investigacions que han portat a terme dins el marc del IESE. Va exposar diversos casos d'èxit en models de negoci innovadors, per arribar a quines són les competències que podem incorporar a l'escola des d'edats molt tempranes. 

Després, la jornada es dividia en dos grans apartats, un dedicat a presentació d'experiències a  Primària i Secundària, moderat per l'Olga Hernández,  i un altre a una taula rodona dins de la FP i el Batxillerat, moderada pel Carles Armengol.

Els projectes de Primària i Secundària que es van presentar varen ser : 

1. Petits emprenendors socials: “Els petits canvis són poderosos”, a càrrec del Sr. Lluis del Río, professor d’EI-EP de Lestonnac de Mollet del Vallés
 
2. Felicitat, somriures i il—lusions, a càrrec de la Sra. Júlia Cararach professora d’ESO, Clara Penas i Paula Vall-Llovera alumnes de 3r ESO de Santa Teresa de Lisieux de Barcelona
 
3. Emprenem fent sabons, a càrrec de la Sra. Montse Parés, tutora de 6è EP i Montse Pons, cap d’estudis EI-EP de Maristes Igualada
 
4. Projecte QR a l’escola del Clot, a càrrec del Sr. Jordi Cienfuegos, professor i tutor ESO d’ ETP Clot de Barcelona

A la taula rodona, a la que havíem de donar resposta a "Què ens demana la societat i què podem oferir des de l’escola per donar el valor de l’emprenedoria des del nostre sector?, els ponents varem ser: 

Sra. Maria Batet, mestra, formadora del professorat i experta en educació per a l’emprenedoria.

Sr. Humbert Torroella, emprenedor. Fundador i CEO d’Hotelerum. Apassionat de les noves tecnologies.

Sra. Estel Paloma, Professora d’ESO i BATX de l'Escola Pia de Mataró per fomentar l’emprenedoria en els alumnes

Sr. Manuel Rosillo, Empresari d’una empresa metal—lúrgia. Expert en formació professional, i compagina la presidència de la patronal del Baix Llobregat amb una vocalia en el comitè executiu de la patronal Foment del Treball


Aquí deixo el PPT que va servir de guia per la meva presentació. 






Gràcies a tots als assistents!!!! I també dir que va ser un plaer compartir taula amb la Maria, l'Humbert i el Carles.


9 de maig 2013

Els mentors en els projectes d'empresa d'Economia d'Empresa

La figura del mentor es coneix des de l'antiga Grècia. Estar acompanyat per algú que abans ja ha fet el mateix camí dóna molta seguretat a qui l'ha de fer.

Els que esteu en el món de l'educació, coneixeu que fer el seguiment dins d'una classe quan estan treballant per projectes, no és feina fàcil; llavors,  perquè no deixar-nos ajudar per d'altres alumnes que ja dominin el procés?

Això és el que he fet aquest any amb el projecte d'empresa de 2n de Batxillerat. Val a dir, que m'ho ha permès el fet que alguns dels alumnes  els tinc a Emprenedoria però també a Economia d'Empresa, i per tant, m'ha facilitat molt la feina.

Dins d'Emprenedoria, els nois han treballat un projecte, des de la idea fins  el Business Plan, o sigui, coneixen totes i cadascuna de les parts que el composa. A més també han fet diversos "workshops" per treballar creativitat, comunicació,...

Dins d'Economia d'Empresa, des de ja fa molts anys, els alumnes han de desenvolupar un Pla d'Empresa, aproximadament en unes 12 o 13 sessions, i després exposar-lo. De fet, es tracta només de consolidar els coneixements apresos durant els dos anys, aplicant-ho en un pla d'empresa. Tradicionalment, els alumnes d'aquesta matèria sempre s'han queixat que no els hi destinés tot el temps que ells voldrien. Com solucionar aquest problema? 




Vaig proposar la tasca en els alumnes de l'optativa d'Emprenedoria, i alguns van dir que sí i d'altres que no. Els que s'hi van veure en cor, van agafar un grup per mentoritzar. 

No obstant, no va ser feina fàcil, l'acceptació per part dels equips, ja que, contràriament al que creia inicialment, va haver moltes reticències, per exemple, el greuge comparatiu , ja que alguns alumnes d'Empresa consideraven que la nota en els d'Emprenedoria se'ls hi "regalaria" i a més no haurien de fer el projecte.  Em va costar una classe sencera per explicar-ho, i que tothom digués la seva.

Després d'explicar quina era la feina dels mentors, com s'avaluarien, que els mentors ja havien fet un projecte enorme en comparació al d'Empresa,... van entendre que pels equips seria molt millor tenir al costat una persona a la que poder preguntar qualsevol dubte. A més, pedagògicament, els "mentors" no havien de tornar a fer una feina que ja havien desenvolupat amb molta més intensitat (a Emprenedoria), i aprenien a fer una cosa nova: ser mentor i procurar que els projectes poguessin tirar endavant.

Vaig crear una normativa/funcions pels mentors que va ser la següent:

  1. El mentor serà un alumne de l'optativa d'emprenedoria i innovació
  2. La funció principal del mentor és ajudar a millorar el desenvolupament del projecte, des del seu inici fins al "Business Plan" .
  3. Una altra funció serà la d'assegurar el cumpliment, per part del grup tutoritzat, de la planificació del grup, i de la data de lliurament de cada apartat.
  4. Haurà de fer el seguiment diari dels diferents indicadors pertanyents a evolució del grup.
  5. Elaborarà un informe diari dels diferents aspectes que haurà d'analitzar i el compartirà amb el professor de la matèria.
  6. L'informe ha de ser individual per a cada alumne
  7. El mentor, en funció de la nota de l'optativa d'Emprenedoria, podrà triar els projectes a partir de l'Elevator Pitch que faran cada grup al final del primer dia.
  8. La nota del mentor s'utiltizarà per avaluar aquells ítems derivats del procés
  9. La nota del mentor pel projecte (20 % de la nota del trimestre) serà una mitjana entre la nota del projecte que obtingui a emprenedoria en el tercer trimestre (50 %), el seguiment que faci del grup assignat (25%) i la nota que li assigni el grup mentoritzat (25 %), atenent als següents criteris:
  •                               T'ha aportat valor/experiència/coneixement?
  •                           Ha estat accessible i t'ha dedicat temps?
  •                           T'ha motivat i ilusionat amb el projecte?
  •                           Valora  globalment al teu mentor/a
10. El mentor és una persona que ajuda, acompanya i dóna suport, però en cap cas, fa el treball del grup

11. El mentor no pot decidir cap aspecte rellevant del projecte del grup mentoritzat

12. El projecte és idea original de l'alumne i el mentor ha de respectar-la sempre. Qualsevol canvi substancial en el projecte ha de ser proposat pels alumnes

13. La responsabilitat darrera dels projectes i del compliment de les dates és dels alumnes.

L'Elevator Pitch que varen fer els equips està explicat en el post: Projectes d'Emprenedoria a 2n de Batxillerat . L'avaluació del mentor està en l'apartat 9 de la normativa.

La rúbrica que els hi vaig donar als mentors, i que havien d'omplir cada dia per cada membre dels equips va ser la següent:








 També havien d'omplir diàriament aquesta altra graella:


Després del projecte, els equips van valorar molt positivament la feina dels mentors, i els mentors, també van estar orgullosos quan van veure les presentacions dels projectes "mentoritzats". Puc corroborar que el treball entre iguals és molt més efectiu i eficient. Els equips se sentien més lliures de preguntar els dubtes a un company d'aula que a mi mateixa. També se'n van adonar de moltes coses, com per exemple, de la paciència que has de tenir, de que saber acompanyar no és manar, de la diversitat que hi arriba a haver en una classe, ...i moltes altres coses que freqüentment hi ha dins d'una aula, però que passen desapercebudes pels alumnes. 

El més fàcil pels mentors hagués estat fer un altre projecte, i possiblement obtenir una molt bona nota sense necessitat de gaire esforç. També era més fàcil per mi, ja que no hagués hagut de preparar res diferent a la classe, però si el que pretenem fer és tractar la diversitat, s'han de tenir en compte els diferents aprenentatges de cada alumne.  Els que van optar per mentoritzar van fer un aprenentatge diferent del que ja coneixien. Això va significar, sortir de la seva zona de confort. 

En educació, la figura del mentor, cada vegada prendrà més força; no només entre els alumnes, sinó també entre professors. La inseguretat que els educadors tenen per desenvolupar algunes metodologies dins l'aula es podrien solucionar amb  l'acompanyament d'algú altre que ja ho ha posat en pràctica. Les classes han de deixar de ser el "feudo" tancat d'un/a professor/a, i s'han d'obrir. El "learning by doing" no només serveix pels alumnes. I "open innovation" no només és pels camps científics i tecnològics,també ho podem aplicar a l'educació.