La figura del mentor es coneix des de l'antiga Grècia. Estar acompanyat per algú que abans ja ha fet el mateix camí dóna molta seguretat a qui l'ha de fer.
Els que esteu en el món de l'educació, coneixeu que fer el seguiment dins d'una classe quan estan treballant per projectes, no és feina fàcil; llavors, perquè no deixar-nos ajudar per d'altres alumnes que ja dominin el procés?
Això és el que he fet aquest any amb el projecte d'empresa de 2n de Batxillerat. Val a dir, que m'ho ha permès el fet que alguns dels alumnes els tinc a Emprenedoria però també a Economia d'Empresa, i per tant, m'ha facilitat molt la feina.
Dins d'Emprenedoria, els nois han treballat un projecte, des de la idea fins el Business Plan, o sigui, coneixen totes i cadascuna de les parts que el composa. A més també han fet diversos "workshops" per treballar creativitat, comunicació,...
Dins d'Economia d'Empresa, des de ja fa molts anys, els alumnes han de desenvolupar un Pla d'Empresa, aproximadament en unes 12 o 13 sessions, i després exposar-lo. De fet, es tracta només de consolidar els coneixements apresos durant els dos anys, aplicant-ho en un pla d'empresa. Tradicionalment, els alumnes d'aquesta matèria sempre s'han queixat que no els hi destinés tot el temps que ells voldrien. Com solucionar aquest problema?
Vaig proposar la tasca en els alumnes de l'optativa d'Emprenedoria, i alguns van dir que sí i d'altres que no. Els que s'hi van veure en cor, van agafar un grup per mentoritzar.
No obstant, no va ser feina fàcil, l'acceptació per part dels equips, ja que, contràriament al que creia inicialment, va haver moltes reticències, per exemple, el greuge comparatiu , ja que alguns alumnes d'Empresa consideraven que la nota en els d'Emprenedoria se'ls hi "regalaria" i a més no haurien de fer el projecte. Em va costar una classe sencera per explicar-ho, i que tothom digués la seva.
Després d'explicar quina era la feina dels mentors, com s'avaluarien, que els mentors ja havien fet un projecte enorme en comparació al d'Empresa,... van entendre que pels equips seria molt millor tenir al costat una persona a la que poder preguntar qualsevol dubte. A més, pedagògicament, els "mentors" no havien de tornar a fer una feina que ja havien desenvolupat amb molta més intensitat (a Emprenedoria), i aprenien a fer una cosa nova: ser mentor i procurar que els projectes poguessin tirar endavant.
Vaig crear una normativa/funcions pels mentors que va ser la següent:
- El mentor serà un alumne de l'optativa d'emprenedoria i innovació
- La funció principal del mentor és ajudar a millorar el desenvolupament del projecte, des del seu inici fins al "Business Plan" .
- Una altra funció serà la d'assegurar el cumpliment, per part del grup tutoritzat, de la planificació del grup, i de la data de lliurament de cada apartat.
- Haurà de fer el seguiment diari dels diferents indicadors pertanyents a evolució del grup.
- Elaborarà un informe diari dels diferents aspectes que haurà d'analitzar i el compartirà amb el professor de la matèria.
- L'informe ha de ser individual per a cada alumne
- El mentor, en funció de la nota de l'optativa d'Emprenedoria, podrà triar els projectes a partir de l'Elevator Pitch que faran cada grup al final del primer dia.
- La nota del mentor s'utiltizarà per avaluar aquells ítems derivats del procés
- La nota del mentor pel projecte (20 % de la nota del trimestre) serà una mitjana entre la nota del projecte que obtingui a emprenedoria en el tercer trimestre (50 %), el seguiment que faci del grup assignat (25%) i la nota que li assigni el grup mentoritzat (25 %), atenent als següents criteris:
- T'ha aportat valor/experiència/coneixement?
- Ha estat accessible i t'ha dedicat temps?
- T'ha motivat i ilusionat amb el projecte?
- Valora globalment al teu mentor/a
11. El mentor no pot decidir cap aspecte rellevant del projecte del grup mentoritzat
12. El projecte és idea original de l'alumne i el mentor ha de respectar-la sempre. Qualsevol canvi substancial en el projecte ha de ser proposat pels alumnes
13. La responsabilitat darrera dels projectes i del compliment de les dates és dels alumnes.
L'Elevator Pitch que varen fer els equips està explicat en el post: Projectes d'Emprenedoria a 2n de Batxillerat . L'avaluació del mentor està en l'apartat 9 de la normativa.
La rúbrica que els hi vaig donar als mentors, i que havien d'omplir cada dia per cada membre dels equips va ser la següent:
També havien d'omplir diàriament aquesta altra graella:
Després del projecte, els equips van valorar molt positivament la feina dels mentors, i els mentors, també van estar orgullosos quan van veure les presentacions dels projectes "mentoritzats". Puc corroborar que el treball entre iguals és molt més efectiu i eficient. Els equips se sentien més lliures de preguntar els dubtes a un company d'aula que a mi mateixa. També se'n van adonar de moltes coses, com per exemple, de la paciència que has de tenir, de que saber acompanyar no és manar, de la diversitat que hi arriba a haver en una classe, ...i moltes altres coses que freqüentment hi ha dins d'una aula, però que passen desapercebudes pels alumnes.
El més fàcil pels mentors hagués estat fer un altre projecte, i possiblement obtenir una molt bona nota sense necessitat de gaire esforç. També era més fàcil per mi, ja que no hagués hagut de preparar res diferent a la classe, però si el que pretenem fer és tractar la diversitat, s'han de tenir en compte els diferents aprenentatges de cada alumne. Els que van optar per mentoritzar van fer un aprenentatge diferent del que ja coneixien. Això va significar, sortir de la seva zona de confort.
En educació, la figura del mentor, cada vegada prendrà més força; no només entre els alumnes, sinó també entre professors. La inseguretat que els educadors tenen per desenvolupar algunes metodologies dins l'aula es podrien solucionar amb l'acompanyament d'algú altre que ja ho ha posat en pràctica. Les classes han de deixar de ser el "feudo" tancat d'un/a professor/a, i s'han d'obrir. El "learning by doing" no només serveix pels alumnes. I "open innovation" no només és pels camps científics i tecnològics,també ho podem aplicar a l'educació.
Després del projecte, els equips van valorar molt positivament la feina dels mentors, i els mentors, també van estar orgullosos quan van veure les presentacions dels projectes "mentoritzats". Puc corroborar que el treball entre iguals és molt més efectiu i eficient. Els equips se sentien més lliures de preguntar els dubtes a un company d'aula que a mi mateixa. També se'n van adonar de moltes coses, com per exemple, de la paciència que has de tenir, de que saber acompanyar no és manar, de la diversitat que hi arriba a haver en una classe, ...i moltes altres coses que freqüentment hi ha dins d'una aula, però que passen desapercebudes pels alumnes.
El més fàcil pels mentors hagués estat fer un altre projecte, i possiblement obtenir una molt bona nota sense necessitat de gaire esforç. També era més fàcil per mi, ja que no hagués hagut de preparar res diferent a la classe, però si el que pretenem fer és tractar la diversitat, s'han de tenir en compte els diferents aprenentatges de cada alumne. Els que van optar per mentoritzar van fer un aprenentatge diferent del que ja coneixien. Això va significar, sortir de la seva zona de confort.
En educació, la figura del mentor, cada vegada prendrà més força; no només entre els alumnes, sinó també entre professors. La inseguretat que els educadors tenen per desenvolupar algunes metodologies dins l'aula es podrien solucionar amb l'acompanyament d'algú altre que ja ho ha posat en pràctica. Les classes han de deixar de ser el "feudo" tancat d'un/a professor/a, i s'han d'obrir. El "learning by doing" no només serveix pels alumnes. I "open innovation" no només és pels camps científics i tecnològics,també ho podem aplicar a l'educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar un comentari que segur que em serà molt útil.