Alex Huertas de Northweek a l'Escola Pia Mataró

Vaig conèixer el projecte de Northweek a través del programa Divendres de TV3 quan Pau Garcia-Milà en va parlar dins la seva secció. El vaig trobar molt interessant, no només per la seva originalitat (venda on-line d’ulleres de sol personalitzades "low cost" ), sinó per la baixa inversió inicial (només 12000 euros!!!!) i per la suma de les edats dels socis: entre els 3 sumen, aproximadament, 62 anys... vaja, que no estarien ni a la jubilació!

En el moment que el Pau ho exposava, vaig fer una piulada sobre el projecte, i sorpresa la meva, quan em van respondre el “tuit” dient que un dels fundadors era ex-alumne de l'Escola Pia de Mataró. Caram! I qui deu ser? I com és que no me n'he assabentat abans? - em vaig preguntar.

Encuriosida per saber qui podia ser, vaig anar per la via ràpida: Google, Northweek, primera entrada,... i deixar un missatge a Contacte. I em van respondre. L'objectiu era que vinguessin a explicar el seu projecte als alumnes d'Emprenedoria de 2n de Bat, i així va ser: el dimecres 9 d'octubre tenia a l'Àlex  Huertas a la porta de l'escola.

L’Àlex va començar explicant el projecte, però,....el que desitjaven els alumnes era que respongués allò que realment volien saber  (especialment el que en podien treure pel projecte que han de treballar a l'aula!!) i per tant, van començar  a preguntar, i preguntar,... ;  els alumnes de 2n de Bat estan a prop dels 18 i allà tenien un noi amb 20 anys, i això va facilitar aquest diàleg, vaja, com si estiguessin amb el grup d'amics!

Les preguntes van ser molt diverses :

• quin capital inicial van necessitar
• com el van aconseguir
• d'on van treure la idea
• quan decideixen muntar l’empresa
• quin era l'acord de socis
• com era la relació entre els socis
• quant temps destinaven a l’empresa
• si cobraven molt o poc
• si era compatible amb els estudis
• quants treballadors tenien i què cobraven per muntar les ulleres
•  com portaven el material fins a Vilassar, que és on tenen el taller
• on compraven el material per confeccionar les ulleres
• com feien arribar el producte als seus consumidors
• quina estratègia volien seguir a partir d'ara: internacionalitzar-se? Europa?
• quantes ulleres venien al dia
• si hi havia  diferència entre l'estiu i l'hivern en quant a la venda d’ulleres
• el perquè no estaven en el Tecnocampus dins la Incubadora 
• què en feien dels beneficis, si és que en tenien
• què els hi va costar el lloc web
• quina era la seva competència
• quin era el seu targget
• ...

i moltes coses més, tot el que ens va donar per una hora, que es va fer molt curta. 

De la xerrada m'agradaria destacar:   

- la joventut dels CEO : sovint és una dificultat,  especialment per trobar finançament degut  els prejudicis sobre els joves. 

- la perseverança: lluitar per allò que vols, creure en el teu projecte, i no defallir

- confiar en el teu projecte: ho van demostrar amb la inversió dels seus propis estalvis

- el disseny i la usabilitat d’un lloc web: bàsic per un negoci on-line, cal gastar-s’hi els diners!

- la força de les xarxes socials: la majoria de les vendes les fan a través de Facebook. 

- la importància de l'equip: la necessitat d'un bon clima de confiança i de transparència en els moments inicials de qualsevol projecte.

- la conveniència d’una previsió de vendes: un dels seus errors en els inicis; el problema que pot tenir això és : morir d’èxit! Cal tenir-ho molt en compte.

- no tot són tecnologies punta: portar un model de negoci d'un país a un altre (USA cap a Europa), d'una cultura a una altra,  també pot ser innovar, encara que sovint ho podem confondre amb copiar.  

- personalitzar productes i serveis: una de les tendències actual és la co-creació entre usuaris i productors. Ens agrada tenir productes o serveis dissenyats per un mateix.

- els FF & F:  importantíssims els Friends, Fools and Family per iniciar un negoci, són els que confien en el teu projecte!!!!!

- la simplicitat de la idea de negoci (Alfons Cornella diu que  fer les coses simples és complicat): sovint  pensem que  aquest model de negoci és molt “fàcil de fer”, sembla que tothom s'hi atreviria, però resulta que ho han fet ells, i no uns altres.

Ells tenen ganes que el negoci els hi funcioni, i així ho va explicar l’Àlex amb la nova inversió que han fet actualment i la recerca de nous proveïdors, però jo els diria que no tinguin por, que són molt joves, i que, tal com diu Pau Garcia-Milà, si han tingut una bona idea i l’han portat a terme una vegada, segur que ho poden tornar a fer.

I per altre costat, una darrera recomanació: que siguin humils i discrets; això sí que els farà grans!!!!!!

Molta sort en aquest projecte i en tots els que us vindran!  Veure joves “movent-se” és el que em fa confiar en el futur!!!!!