Crec que seria molt ingenu pensar que tots els educadors saben que els dos
conceptes del títol no són el mateix; m'equivoco?
Jo també els confonia, i això era per la ignorància sobre un dels
conceptes: no sabia què volia dir actitud emprenedora. L'altre el
tenia molt clar, més que res, per la meva formació. I el millor per combatre la
ignorància (tinc una amiga que diu que la ignorància és molt agosarada),
és informar-te, llegir, contrastar opinions,... només així pots aprendre i
comprendre sobre qualsevol concepte. I avui en dia, només qui vol és un
ignorant!
I aquí una dada important, per entrar en debat, contrastada científicament,
només entre el 3 i el 5% dels nostres alumnes acabaran creant una
empresa, com la tenim entesa tots plegats; ergo, per què tanta febre amb
l'emprenedoria? Té sentit?
L'emprenedoria és una competència (segons la OCDE ha de ser bàsica), i com
a tal, té lligades unes habilitats i unes actituds. Dins del nostre currículum
(la llei no l'explicita com a tal) es correspondria amb la competència
Autonomia i Iniciativa Personal. És una competència transversal (quina por!),
i, com totes les competències, hem d'aconseguir que els nostres alumnes siguin
competents en aquesta competència... sembla un embarbussament, oi? Doncs,
tot i que ho sembli, hem d'incorporar dins de les nostres aules activitats
d'aprenentatge que portin a fer els alumnes més competents en totes i cadascuna
d'elles.
Però què vol dir exactament aquesta competència? Podria donar-vos molta
bibliografia sobre el tema, però no ho faré. Educar en la competència d'
Autonomia i Iniciativa Personal, traduït en el nostre llenguatge correspondria
a que els nostres alumnes haurien de ser : (Extret del document Aprendre a
Emprendre del Fòrum Impulsa)
- capaços per configurar la identitat personal
- capaços per reflexionar i assumir amb responsabilitats les
conseqüències dels actes
- capaços per transformar idees en actes
- capaços per planificar i gestionar projectes vitals i professionals
- capaços per generar canvi en innovació en qualsevol entorn
I quin són els indicadors que hauríem de tenir en compte per observar
aquesta competència?
- Autonomia Personal: treballant l'autoestima, el talent individual, la
presa de decisions, la resolució de problemes, l'esperit de
superació, ...
- Lideratge: la comunicació, la direcció d'equips, l'assumpció de
riscos, l'entusiasme, la implicació,...
- Innovació: reconèixer problemes reals, donar solucions creatives,
generar canvi, planificar i portar a terme projectes, treballar amb visió
de futur,...
- Habilitats Empresarials: traduir una idea en model de negoci,
gestionar sosteniblement els recursos dels que disposen, actuar amb
responsabilitat social i sentit ètic, utilitzar estratègies de
màrketing,...
Després de tot això: ens imaginem oferir una optativa que es digui Aprendre
a Aprendre? O Social i Ciutadana? O Artística i Cultural? I una optativa
que es digui competència en autonomia i iniciativa personal o sigui
Emprenedoria? Suposo que la resposta és negativa!
Us proposo un repte: No ens veiem en cor, dins de cadascuna de les nostres
disciplines, de treballar aquestes
capacitats amb aquests indicadors? I no em serveix: "És que ja ho
fem!!!!!" No!!! (hauríem de tenir una petita descàrrega elèctrica cada
vegada que ho diem). Hem de crear entorns d'aprenentatge dins l'aula (compte
que fora de l’aula ja s’estan creant!!!)
que portin a assolir aquesta competència.
Repenseu activitats d'aula que facilitin :
- treballar a partir de problemes reals (hem d'evitar el que l'Alfons
Cornella diu com a factor PQS: "¿pa que sirve?" i que els
alumnes no s’ho qüestionin!), fet que implica rastrejar el nostre entorn i
fer-los ser més conscients del que succeeix al seu voltant.
- trobar solucions creatives, innovadores i diferents a la resolució
d'aquests problemes; incorporar en el nostre llenguatge la pregunta : "I
per què no?", treballar el pensament lateral, el pensar fora la caixa, ...
- compartir les solucions, qüestionar-les i incorporar allò que sigui més
interessant dels altres: cal treballar el pensament crític, tot el que implica
el co: co-operatiu, co-mpartir, co-crear, co-l.laborar,...
- fer-ho visible i comunicar-ho: blocs, wikis, portar-ho a institucions
públiques o privades donant solucions als problemes reals, ...
Us asseguro que treballant i incorporant dins de les vostres disciplines
aquests 4 punts, estareu treballant la competència emprenedora (...i sense
necessitat de passar per una optativa d'Emprenedoria!!!). Les competències,
especialment, les transversals, les hem d'incorporar dins de la nostra pràctica
habitual, en cadascuna de les nostres matèries. I no tingueu por de no fer el
“vostre contingut”: l’estareu treballant i a més, d’una forma significativa
pels nostres alumnes.
Això sempre ho diu Pericles (fundador del projecte Valnalón) que necessitem
alumnes amb actitud emprenedora, tant dins de l’Administració Pública, dins de
les ONG, dins de les empreses,... i evidentment, també emprenent. Si
aconseguim persones amb aquesta actitud, seran capaces de canviar el món.
I us plantejo un altre repte: heu pensat treballar en clau repte-solució
juntament amb d'altres disciplines? La multidisciplinarietat en els equips,
genera solucions molt més riques (les innovacions a l’empresa venen des de la
suma de dues vessants: l’experiència en el sector més l’experiència d’altres
sectors). Què volem l'home (en sentit ampli) medieval o l'home renaixentista?
Què volem “El gato al agua” o “Els quatre gats”, on la fusió de les disciplines
creava uns productes extraordinaris? Estic segura de la resposta que quasi tots
heu escollit. Us animo a crear projectes més enllà de les vostres
disciplines.
En resum, treballar la competència emprenedora no servei només per muntar
empreses, serveix per tenir alumnes que siguin capaços de transformar la nostra
societat, fent-la més sostenible des de les tres vessants de la sostenibilitat:
econòmica, social i mediambiental.
Publicat a:
Papers 4.0
Butlletí de les Institucions Educatives de l'Escola Pia de
Catalunya
Número 32, Octubre 2013
