Qui es Sala-i-Martin? Va aparèixer a la meva vida amb el seu “Economia per a no economistes i no liberals”, cap allà el 2001, i des de llavors, que encara no n’ha sortit. Si algú d’aquesta sala no l’ha vist mai o no ha sentit alguna vegada el seu nom, és que no és “d’eixe món”. Ahir mateix, li deia al meu pare, que té 82 anys: Pare, demà presentaré al Sala i Martín a l’escola, i em va dir: Ah! El de les americanes i del Barça? I la frase següent va ser: Aquest és de Cabrera! Jo li vaig dir que no era ben bé així, ja que l’Emili em va explicar una mica les arrels familiars. Però la xarxa és una gran delatora: vaig trigar un quart de segon a trobar uns 300.000 resultats, però no només això, sinó que té més de 170000 seguidors al Twitter, uns 15000 vídeos al Yotube,... i podríem continuar ...
En Xavier té el perfil de l'home del renaixement. Coneix molt bé diferents disciplines: economia, matemàtiques, art, filosofia, esports,...un d’aquells homes a l'estil de Leonardo da Vinci, on el domini individual d'elles i la seva capacitat de connectar-les ha fet que el seu coneixement hagi crescut de manera exponencial i penso que aquest és un dels seus valors afegits. Això l’ha fet gran professionalment: ha aconseguit doctorar-se a Harvard, ser catedràtic a la Columbia a Nova York, estar a la llista de candidats al Nobel d'Economia (com 4 dels seus col.legues de la mateixa Universitat que ja l’han aconseguit), haver estat tresorer al Futbol Club Barcelona, ser Patró Fundador de la Fundació Umbele, ser consultor del FMI o del Banc Mundial (aquelles institucions que heu estudiat a Socials i que es van fer després de la Segona Guerra Mundial i que ... potser caldria repensar-les?), participar en el Foro de Davos, i tantes i tantes accions i premis que sembla que no s’acabin mai. Però, a més a més, a tot això hi ha arribat molt jove, i encara fa més gran la seva proesa.
Sala i Martín, és convidat a multitud de tertúlies, ja sigui a la televisió, la ràdio, conferències,... per parlar d’economia, del Barça, de les marques, de la independència, de les balances fiscals i del sistema educatiu, o fins i tot de la Lady Gaga, companya de classe a l’ institut on anava l’Úrsula, la seva filla i un eventual convidat en els seus concerts,... i una de les coses que més fascina és la seva llibertat (crec que és la seva filosofia de vida), per dir el que ell pensa, sempre fonamentat com a bon racionalista cartesià, i aquesta fonamentació li ha atorgat una llicència que habitualment s’adquireix amb l’experiència i amb l’edat, però, en el seu cas la té des de ben jovenet. Parli del que parli, sempre genera controvèrsia i debat (sembla que se senti còmode i segur en aquestes situacions ).
Però com ho ha aconseguit tot això? L’èxit de Sala i Martín es basa, jo crec, sobre tres pilars:
1) El primer pilar: el talent. El Xavier és una persona amb molt talent; però a l’Institut no tenia un equilibri: era d’aquells alumnes que era capaç en el mateix dia de treure un 10 en un examen que el motivava, i un 0, en un altre. M’encanta quan explica, que no sé si ho farà avui, el que li va generar llegir El Quijote. Quan tenia un parell d’anys més que vosaltres, havia de triar carrera i va decidir-se per Econòmiques, a la UAB, com hagués pogut fer puntes de coixí, si li haguessin dit que amb això es faria ric. I ves per on, va descobrir que l’apassionava. Ell defensa, igual com la majoria d’educadors més radicals, que el sistema educatiu no ajuda a descobrir el talent de cadascú; potenciar el talent és potenciar el món de les idees i innovació. Sense talent no hi ha innovació. I com més aviat es descobreixi, més creixerà. Aquí voldria destacar un institut públic de Nova York : la Bronx High School of Science, on la seva manera de treballar diferent (projectes multidisciplinars, mentors i laboratoris) ha generat que des de l’any 1972 tinguin 8 premis Nobel i 6 premis Pulitzer a les seves vitrines. Els seus estudiants s’enorgulleixen d’haver passat per les seves aules igual com de les universitats on després han estudiat. Treballar de manera diferent genera resultats diferents, i en aquest cas, millors.
2) El segon pilar: picar pedra. El talent sense treball no és res: Ken Robinson o Mark Prensky o ell mateix en alguna de les seves conferències, afirmen que per aconseguir l’excel•lència en qualsevol especialitat s’han de treballar més de 10.000 hores. I això, ell ho ha fet; i el més curiós és que n’ ha gaudit!!!! Quan estàs fent allò que t’apassiona el temps es torna líquid i tot flueix.
3) El tercer pilar: els idiomes, i en especial l’anglès. El domini d’aquest idioma, ha estat clau en el seu èxit. És quasi impossible poder estudiar a Harvard o ser catedràtic a la Columbia sense aquest idioma. L’anglès és important, però en el món de la ciència és imprescindible per poder estar al dia de tot el que es publica.
Però juntament amb aquests 3 pilars hi ha d’altres factors que de ben segur han ajudat a arribar on és: el recolzament dels seus pares en les seves decisions, l’adaptació als canvis (viure als USA no és fàcil, però no només s’ha hagut d’adaptar a aquests canvis, sinó també, per exemple, la incursió de la neurociència en l’economia amb la presa de decisions basada en aspectes irracionals ha fet trontollar les seves bases més sòlides i ja comencen a sorgir “Nobels” en economia com Kahneman o Shiller), també el reconeixement de l’audiència, o l’anàlisi dels seus detractors,... l’èxit de qualsevol persona, a l’igual que l’economia és multifactorial.
Avui, Sala i Martín, us parlarà de “La riquesa de les nacions”, el perquè hi ha països rics i països pobres. En aquesta aula, hi ha alguns alumnes que anireu cap el científic, altres cap a l’artístic, cap al social o cap al tecnològic, però estic segura que entendre com funciona el món, us ha d’interessar a totes i a tots, més que res, perquè l’hem de conservar i cadascú des de la seva vessant hi haurà de col•laborar. La seva xerrada no us deixarà indiferents: us agradarà o no, però us serà difícil posicionar-vos al mig de les seves tesis.
La ponència durarà aproximadament una hora, i després obrirem torn de preguntes.
Amb tots vosaltres, Xavier Sala i Martín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar un comentari que segur que em serà molt útil.