Com cada any hem fet les presentacions del Treball de Recerca (16 de gener del 2015) amb els de 2n de Batxillerat. En portava sis, amb una gran diversitat:
- l'Anna, analitzant un nou sistema per substituir el "Hawk-Eye"
- la Cristina, informant sobre el grafè i tot el que hi ha al darrera
- el Jaume, prototipant amb una 3D un nou producte, el iWrite, bolígraf que corregeix les errades ortogràfiques
- la Irene, documentant sobre la neuroeconomia
- la Laura, un treball molt més vivencial relacionat amb el món de la transexualitat
- el Sergi, creant un videojoc de futbol pel mòbil.
Què poden tenir en comú aquests treballs? Doncs el procés de creació, el seu seguiment, la seva exposició,...
Les fases d'un treball de recerca no difereixen en cap aspecte, ja sigui per crear una obra d'art o per fer un descobriment científic o inventant un nou producte. Això, a vegades costa d'entendre tant a l'alumnat com en el professorat. És l'alumnat el que acabarà sabent més sobre el projecte: i això és extraordinàriament bo!
Precisament, aquesta darrera és una de les coses que "em posa" més a l'hora dels treballs de recerca: què aprendré de nou aquest any? I sovint, per no dir sempre, acabo aprenent continguts però també noves habilitas i actituds en front dels nous reptes que es ells es plantegen.
El Treball de Recerca és un molt bon espai d'entrenament i d'aprenentatge per millorar el coneixement dels alumnes i les seves habilitats en quant a la recerca i a la comunicació.
Sempre treballo en equip, vull dir, que facin equip els alumnes que compartim treball de recerca. El motiu és que habitualment són individuals i fer una recerca d'aquest tipus individualment pot arribar a ser avorrit. Les trobades inicials (fins que marxen a l'estiu) i, sobretot, les de preparació de l'exposició, les fem tots junts i així podem compartir les experiències de cadascun. Això fa que entretots puguem valorar els progressos que van fent i també és una manera de comprometre's en el treball. Tota la feina que realitzen, la comparteixen en el Drive, de manera que és pública entre ells. També es fa un bloc, on anar exposant les vivències i l'evolució del treball.
Una de les coses que m'agrada més és decidir com aniran vestits el dia de la presentació oral. Des de fa 3 anys, els alumnes dissenyen la seva samarreta per l'exposició (i la meva també), de manera que anem tots conjuntats. Sempre dic, que quan presentes un treball, està molt bé identificar-te amb ell i una de les maneres per la identificació és dissenyant la samarreta.
Aquí deixo uns fotos de la darrera exposició. Ja veieu l'equip: texans i samarreta, però cadascú la seva.
 |
| Detall de la meva |
 |
| Sense voler, els de la copisteria no van posar el nom d'en Jaume Vilaseca |
| | |  |
| Aquesta és de l'any passat |
